Georgina Florejachs i Casas (Molins de Rei, 1968) porta trenta anys d’inconformisme actiu, sense arronsar les espatlles davant algunes maneres de fer que percep al seu voltant. L’estiu que acabà els estudis de Veterinària a la Universitat Autònoma va marxar a un camp de treball al Txad. Des d’aleshores la seva vida va lligada a l’afany viu per millorar l’entorn social i natural. L’any següent el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius encetava el projecte Residu mínim i ella hi va treballar com a dinamitzadora a diversos municipis. El 1997 va traslladar-se a La Riera de Gaià, amb l’il·lustrador Àngel Sauret. Van néixer els seus tres fills i va dedicar-se a la criança i a treballar l’hort, sense deixar el voluntariat: ensenyava català a dones marroquines. La Riera és ara la talaia des d’on observa i estima el món. Des del 2016 és educadora ambiental de l’associació La Sínia i monitora de diversos horts escolars del Tarragonès. El seu afany no afluixa.
—Actualment coordines un projecte anomenat Dones pageses. El seu programa deu anar més enllà de la simple iniciació d’aquestes dones en l’ofici del conreu i la pagesia.
—I tant. A la Riera, com a tants d’altres llocs, hi ha moltes hortes abandonades i aquest projecte vol facilitar l’accés a la terra a aquest grup de dones i contribuir a la creació d’oportunitats, teixint una xarxa de suport mutu i coneixent la realitat de l’entorn rural i natural més proper. Hi participen dones d’orígens i edats diverses amb moltes ganes de compartir. A més, com que ensenyem a practicar un conreu respectuós amb l’entorn, és un mitjà perquè la gent del poble i dels voltants conegui l’agricultura ecològica.
—A mitjans dels anys 90 vas exercir militància activa amb la Joventut Obrera Cristiana, un moviment de joves cristians d’ambients populars. Quina era, o quina és, la finalitat d’aquest moviment: l’evangelització, la justícia social,…?
—Jo ho vaig viure com una oportunitat de conèixer joves d’ambients i realitats molt diferents amb ganes de canviar el món. Ens vam implicar en els barris i pobles on vivíem: l’esplai, els sindicats, els grups de joves, les entitats pacifistes i ecologistes.
—L’educació dels infants en el coneixement de la natura que els envolta i en les estretes interaccions que tenim amb ella, és una bon complement en el seu procés formatiu o és, potser, una necessitat?
—Penso que és més aviat una necessitat vital. És fascinant la mirada del món que tenen els infants. N’hi ha que en sap de formigues, i un altre de planetes. Alguns queden bocabadats davant de les abelles o d’una flor, d’altres et fan preguntes que no t’havies plantejat mai; et parlen dels seus avis o de com en gaudeixen en família, i estan convençuts que hem de canviar coses per seguir gaudint de la natura.
—Els qui et coneixen diuen que ets una gran lectora. Les preferències i afinitats literàries de cadascú són diverses, però t’agrairíem que ens recomanessis un parell de novel·les o relats de ficció.
—Amb el grup de lectura de la Riera vaig descobrir la nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie. Us recomano qualsevol dels seus llibres. Una altra autora que m’agrada molt és l’Elizabeth Strout i especialment el seu llibre Olive Kitteridge.
—Una exposició o un museu per visitar.
—Una exposició que em va agradar molt fa uns anys va ser la de Vida? o Teatre? de Charlotte Salomon al Monestir de Pedralbes. Havia llegit la novel·la de David Foenkinos sobre la seva vida i poder veure les seves pintures en directe em va commoure.
—Jo també la vaig veure, l’exposició. Una vida i una obra realment colpidores. I ara, si fossis tan amable de suggerir-nos un parell de pel·lícules que hauríem de veure si no les hem vistes mai?
—Mandarines, de Zaza Urushadze i Les neus del Kilimanjaro, de Robert Guédiguian.
—Dues produccions indie, intenses i d’autor. Continuem. De segur que has estat en ciutats, llogarets i contrades del món que no t’han deixat indiferent. Cita’ns una.
—El bosc de la Marquesa. És un espai natural a tocar del mar, dels pocs que queden sense urbanitzar de la costa tarragonina. Mentre hi passeges pots gaudir de la tranquil·litat, dels savinars i margallons, de les cigales i els ocells, dels fòssils i de la petjada dels romans, i d’aquella llum tan especial del cel de Tarragona.
—T’agrairíem que ens diguessis un parell d’obres d’art que et semblen especialment expressives o colpidores.
—Els esclaus de Miquel Àngel i totes les marines d’Emil Nolde.
—Un contrast més interessant: realisme clàssic superb i expressionisme punyent. Seguim. Malauradament n’hi ha moltes d’injustícies. Assenyala una que et sembli que s’hauria d’abolir de manera immediata.
—Una d’elles és la dels refugiats. Les persones hem de poder viure allà on triem, on ens sentim segures, on creiem que hi pot haver un futur per nosaltres i les nostres famílies.
—Aconsella’ns un parell de personatges que ens han precedit i que faríem bé de conèixer.
—Dos referents per mi en la no-violència i la lluita pacifista: Ghandi i un de molt més proper, l’Arcadi Oliveres.
—Un dels teus moments singulars de la humanitat.
—Una època que sempre he trobat molt interessant és la dels inicis de la Segona República. Va ser un període amb tot de projectes innovadors en tots els vessants de la vida: educació, sanitat, accés a la cultura, col·lectivització,…
—Confia’ns ara un parell de cançons o peces que no et fa res escoltar una vegada i una altra.
—L’ària de la Suite No. 3 en re major de Bach. La posàvem sovint quan estàvem esperant el nostre fill Biel, i ens va acompanyar en el part, que va ser a casa. Una altra música que m’agrada molt escoltar, i que ens va descobrir la nostra filla Joana, és la de la Judit Neddermann.
—Per acabar, seguint amb aquestes confidències tan personals, revela’ns un assaig que t’ha fet gaudir mentre el llegeixes i aprenies.
—La bossa o la vida. El 99% contra l’emergència climàtica, de Salvador Lladó. Està escrit d’una forma molt amena i didàctica, que ens fa reflexionar, i al mateix temps ens convida a concretar coses per canviar la nostra manera de fer.
—Canviar nosaltres per millorar l’entorn immediat i el del planeta sencer. Pensa en global, però actua a casa teva.
