Desconsol absolut. Res no farà que tornin a la vida els qui han patit l’infortuni de ser abatuts en un estrany combat que pot semblar que no és el seu. Violència absurda, desconeguda en l’oasi europeu. Que fàcil sembla matar. Quanta desesperació i dolor. Res no pot servir de consol als familiars que han vist com de cop la vida dels seus éssers estimats desapareixia. Res.
Por. Por perquè ens pot tornar a passar. Perquè el pensament més immediat és que pot tornar a passar. Declarat l’estat d’emergència, la gent ha tardat en tornar a sortir al carrer. No estem segurs. De sobte tot ens sembla fràgil. Anar a prendre una copa, a veure un espectacle, anar al cine, al futbol, agafar un avió, un tren… Avui París. I demà?
Però sabem perquè ha passat? Sabem de veritat què fa que homes morin matant? Ens movem en el terreny de la geoestratègia. És a dir, en el terreny delicadíssim de la informació complexa, amagada i parcial d’un conflicte d’interessos inconfessables i inconciliables, on totes les parts destrueixen la vida. I per això, necessitem que Occident, que defensa la raó i la vida, busqui indefugiblement el camí de la pau. Costi el que costi, material i humanament. Necessitem que els dirigents d’Occident deixin de banda la demagògia i els interessos absurds i busquin els camins de la pau. Des del desconsol més infinit i des de la por més letal, sentint-nos colpits en l’ànima. Necessitem viure en pau. Tots.
