La funció de les campanes és la de comunicar amb el seu tal·lit . Un toc d’atenció i significats que amb el pas del temps hem anat perdent. Toquen a festa i toquen a morts, avisen de guerra i ressonen de llibertat.
Les campanes han acompanyat les gestes dels pobles des de l’ edat mitjana, han assenyalat l’hora i cridat a sometent i “via fora”. Els seus batecs indiquen els esdeveniments socials fent saber amb els diferents tocs i ritmes si el protagonista tracta d’un home o una dona, casat o solter, si és tracta d’un infant o un ancià, si neix o mort.
Catalunya te censats 909 municipis amb campanes, en la majoria dels casos més d’ una per municipi. Cadascuna te un so musical característic que el mestre campaner va saber atorgar-li. Són un instrument de comunicació ben apreciat. És per això que fins i tot tenen nom. A la Catedral de Barcelona la campana més gran es diu Eulàlia amb prop de 3 tones de pes, també hi ha la Tomasa i l’Honorata i fins a deu més.
Les campanes han estat també considerades botí de guerra, per la seva funció propagandista. Durant el setge de Barcelona el 1714 la campana que va cridar a la defensa de la ciutat va ser fosa per a fer-ne canons per als vencedors.Com a instrument musical te la composició del carilló, al Palau de la Generalitat n’ hi ha un de ben reeixit que ofereix concerts periòdicament.
La tecnologia de la comunicació ha estat la gran explosió social dels darrers anys. Avui la comunicació es fa per mòbil, tots en duem un a sobre. Per això diumenge jugarà un paper important per a organitzar-se, tot i el punt feble del control tecnològic. Si fem sonar les campanes també ens podem comunicar i mobilitzar.
Aquest article és un homenatge a la campana i als campaners. Per fer notar que en data tan assenyalada seria convenient sentir tocar les campanes per a convocar al poble i en acabar la votació per celebrar-ho, fent-les sonar arreu del país escampant al vent la nostra gesta.
Campanes al vol. Sentiu-les parlar: “Hem-votat”, “hem-votat”, “hem-guanyat”.
