1.- Perquè l’ opinió pública internacional, absolutament imprescindible per l’èxit del procés, només es fixarà en el resultat de la llista de CiU. El sil·logisme serà, “CIU ha tret una majoria absoluta, el poble català, doncs, vol la segregació. Ningú –fora de Catalunya- es fixarà si al Parlament .hi ha una majoria pel Dret a Decidir (Pels de fora, què vol dir aquesta frase?).
2.- En l’ambient independentista s’està generalitzant la conclusió que tots els votants pel Dret a Decidir volen aquesta independència, i la volen, sigui quin sigui el cost d’obtenir-la. És convenient i saludable que pregunteu a la gent fins on estan disposats a arribar. Jo l’he fet, la petita enquesta, i molta gent es queda en el Pacte Fiscal.
3.- Un resultat del Referèndum/Consulta en què no guanyi clarament l’opció independentista, només CiU està capacitada per gestionar-lo.
4.- En el cas d’haver de gestionar un resultat insuficient o desfavorable, els partidaris del tot o res, no seran els companys de viatge que hi ajudin.
5.- Caldrà tenir ben clar que l’etapa del Pacte Fiscal està definitivament superada i que caldrà fixar el mínim d’un possible Pacte en la ruptura de la sobirania única. Iniciativa potser sí que hi pot ajudar. ERC i SI, no ho crec.
Tots els qui volem l’èxit per les forces independentistes, hem de ser clarividents i preveure allò que pot passar i qui pot conduir el País a la situació més favorable.
INDEPENDÈNCIA SÍ.
FINS ON ESTÀS DISPOSAT A ARRIBAR PER GUANYAR-LA?
Cal que tots hi reflexionem per saber qui hem de votar. Jo ho tinc clar:
CONVERGÈNCIA I UNIÓ, amb el President Mas de conductor.
