Costa molt, moltíssim d’explicar i encara més d’entendre perquè ERC ha votat a favor de l’investidura d’Ada Colau. L’Alfred Bosch havia deixat ben clar que sense l’acceptació explícita del full de ruta signat entre ERC, CiU, AMI, ANC i ÒMNIUM, no donaria mai suport a Colau com alcaldessa. Molts electors d’ERC a BCN que han votat en clau independentista no surten del seu esglai en veure que, de cop, amb l’únic argument de seguir negociant (no se sap què), ERC ha votat innecessàriament la investidura. Ara no tocava.
Del magma de pactes municipals en tots els sentits, en quedarà el suport d’ERC a la Colau com a emblema inequívoc del nou gir d’esquerres del país, quan tenim un repte molt més important el 27S: la independència de Catalunya. La independència de Catalunya no és ni d’esquerres, ni de dretes, ni de Mas, ni de Junqueras, ni de l’Arrufat, ni de l’AMI, ni de l’ANC, ni de ningú. Dependrà de la suma de voluntats de tots. Cadascú empenyent en el seu camp: l’escola, la sanitat, els cossos judicials, els policials, els empresaris, els sindicats, els votants de centre, de dretes, d’esquerres, els joves, els grans…
Hi ha un full de ruta que hauria de ser innegociable. Qualsevol intent de diluir-lo impedirà que ens donem tots plegats una oportunitat única d’aconseguir-ho. I el front d’esquerres intentant redimir-nos és un impediment. Ja ho faran quan siguem independents. Ara tots, tots, cap a la independència. Ada Colau, Duran, Herrera, Forcades, ho frenaran. Mas, Junqueras, i les CUP ho afavoriran.
Tots els que tenen clar l’objectiu de la independència han de prioritzar-lo. La resta, els de sobiranismes integradors (Duran amb la pregunta), o gestos simbòlics (Colau anant a la mani del 11S), haurien deixar decidir a la resta sense cap mena d’embuts.
Pel que fa a UDC, a la vista del resultat, qui decidirà el guanyador de veritat serà Mas. Aquí, com en alguns campionats hi ha torneig de classificació, repesca i fase final. Veurem si passen a la fase final o llista del president tant uns com altres o només els segons. Si son aquests últims, només podran jugar alguns davanters a canvi de sacrificar la samarreta. Si són tots plegats comencen amb gol en pròpia porta. Veurem però al final qui s’emporta la copa, en un torneig que malauradament és més entre equips que entre seleccions nacionals.
