Un bon amic em va suggerir que expliqués per què vaig acceptar formar part de la candidatura d’ERC a les europees amb nul·les possibilitats de sortir escollida. És evident que els candidats posicionats des del número tres en avall, no tenim possibilitats, o les tenim remotes remotíssimes, de sortir escollits. Coses de la circumscripció. Com he comentat a alguns amics entusiastes, si surto jo, que vaig de dotze, és que hi ha hagut una autèntica revolució nacional i ens ha votat, fins i tot, el president Monago d’Extremadura. Per tant, els que confegim la llista ja sabem, d’antuvi, que no sortirem escollits, i aquest és el quid.
La meva presència a la llista d’ERC ho és, en tant que representant del Moviment Demòcrata Català (MDC), organització cívica encaminada a associar ciutadans humanistes i independentistes per tal de participar en el procés sobiranista. Advoquem, doncs, per la independència de Catalunya, l’humanisme i la defensa del territori. Amb tot, volem incidir en la política, però des de fora de les estructures clàssiques de partit.
Crec que ha arribat l’hora que, com a catalans, exercim el deure històric i moral d’unir-nos, sense personalismes, en defensa dels nostres drets i llibertats nacionals. I l’MDC vol ser referent de suport i col·laboració lleial i estreta amb tots els agents implicats en aquest procés. Amb tots.
La situació actual, històrica i irrepetible, exigeix la mobilització dels ciutadans. Es tracta d’una presa de consciència, de consciència nacional, de consciència col·lectiva. I és el sumatori d’aquestes capacitats i la seva posada al servei de la comunitat, des d’un estat de llibertat, allò que ens marcarà els punts essencials per a la constitució de la Catalunya independent.
Serà necessari, així mateix, un humanisme renovat i renovador. I és en aquest sentit que, des de l’MDC, creiem que la persona té el dret i el deure de participar en la construcció i sostenibilitat de la societat en la que es relaciona i viu. L’MDC es proposa ser un agent i un referent d’un nou humanisme, un humanisme que serveixi de pilar per a un nou país.
Per totes aquestes raons, crec que hem de participar en política de manera transversal i dinàmica, sumant forces, més enllà de l’enquadrament en unes estructures de partit. Estic convençuda que la novació de la política passa per la relació de tots els agents implicats, de manera activa, amb horitzons més que amples i amb la voluntat de bastir candidatures plurals i grans acords, sense personalismes erms que no porten enlloc. Política dinàmica, política funcional, política de solucions.
Si volem arribar lluny, si volem la plenitud nacional, hem de començar a pensar com un Estat, i edificar les decisions i les accions conjuntament, de la mà, com un sol poble, com un sol cor. Formar part d’aquesta candidatura és un petit batec en aquest magnífic projecte comú i il·lusionant.
