La UPC projecta ara un centre de fabricació digital a l’antiga fàbrica CACI de Badalona. La ubicació és un edifici industrial de pisos catalogat, que va ser rehabilitat el 2010 per acollir El Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya, però que no es va dur a terme. És un gran edifici de més de 4.000 metres quadrats, d’estil racionalista amb estructura de formigó armat i façana d’obra vista, que data de 1899 concebut pel mestre d’obres, que va ser alcalde de Badalona (1875-1876), Jaume Botey i Garriga. Tot i la inversió inicial feta per l’ajuntament amb el Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL), la Generalitat va incomplir la seva part del compromís inversor malgrat la trompeteria a la que ens tenen habituats les presentacions institucionals en aquest país. El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, havia anunciat el gener de 2010 en la persona del Conseller Joan Manuel Tresserras que “s’espera que el nou museu es converteixi en un referent internacional”[i]. La desdita de la Generalitat recorda molt aquell altre projecte de museu de “La Casa de les Llengües” que prometia la rehabilitació del conjunt patrimonial de Can Ricart, i que va quedar en el no res.
Fracassat el projecte de museu del còmic, es va presentar una segona proposta de perfil més baix, amb l’apadrinament de la Biblioteca Nacional de Catalunya, la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat i l’Ajuntament de Badalona, que tampoc arribaria a bon port. S’esvaïen els somnis de grandesa que pretenen ser “referent internacional” abans de ser alguna cosa a la casa pròpia. Una darrera oportunitat per la CACI va arribar el 2020 de l’Institut d’Energia de Catalunya IREC, que depèn de la Generalitat, qui es va postular per ocupar la fàbrica, en desús des de feia una dècada, amb la proposta d’un pol de desenvolupament tecnològic que generaria sinèrgies amb el veí PDU de les Tres Xemeneies de Sant Adrià. La vella tèrmica de les tres xemeneies, avui també catalogada, representa icònicament el passat, present i futur de l’energia a l’entorn metropolità de Barcelona. L’IREC està cridat a créixer en activitat per jugar un paper important en les tecnologies renovables. I la urgència del país avui, sense desmerèixer res, està més en la transició energètica que en mostrar el llegat cultural del còmic català.
Com diu Ferran Falcó, president de Restarting Badalona[ii], la ciutat necessita renovar i modernitzar els seus polígons industrials per generar més i millors llocs de treball. I què millor que recuperar antics espais industrials per competir i oferir oportunitats a la formació, la innovació i la recerca. El polèmic PDU de les tres xemeneies, que engloba els polígons de Badalona Sud i del Sot, a Sant Adrià, fa temps que genera malestar entre la ciutadania pel risc d’especulació pel que estem ja acostumats en una peça al front de mar tant golosa des de l’òptica de la promoció urbanística. D’això se n’ha atipat d’avisar la Plataforma per la Conservació de les tres xemeneies[iii]. I sobretot pel risc de pèrdua dels espais productius al llarg de l’Eix Besòs on la temptació dels ajuntaments a sucumbir a interessos privats és alta, i ha anat fragmentant els polígons de Barcelona: primer va ser La Maquinista convertida en centre comercial, després l’antiga fàbrica Mercedes, i darrerament la peça que construeix Amazon a tocar de Via Trajana. Per quan una estratègia global sobre tot l’Eix Besòs, que planifiqui el futur de les àrees industrials amb un pla de reindustrialització adaptat al cicle de l’economia digital? Per què les administracions no projecten, totes elles juntes, estratègies per constituir un ecosistema d’innovació de la ciutat sostenible i digital a l’eix del Besòs per impulsar una economia circular entorn de les infraestructures relacionades amb els metabolismes urbans del barcelonès: les tèrmiques, les de cicle combinat i les renovables del Fòrum, els tractaments de residus de l’ecoparc i la valorització energètica a la Tersa i a la cimentera de Montcada, la EDAR del Besòs i la xarxa de climatització de Dstriclima? Sense entendre la relació que hi ha entre aquestes infraestructures, el Campus del Besòs de la UPC, l’IREC, els polígons industrials i els nous espais de les tres xemeneies i de la CACI, no s’estarà abordant la reformulació sostenible dels fluxos de matèria i energia en la lògica de la transformació cap a una economia circular. Sense una mirada sobre el conjunt és impossible crear sinergies i dinàmiques tractores amb efecte d’ecosistema.
Fa algunes setmanes la Generalitat ha entrat a formar part del Consorci del Besòs per impulsar el PDU de les tres xemeneies amb la idea d’impulsar un pol de la indústria audiovisual catalana. La Generalitat vol un “netflix català”, i compta amb que arribin fons next generatión a tal efecte, i ho fa d’esquena a una visió global integradora del territori. De portar-se a terme, es veurà probablement abocat al fracàs com sempre que es projecte en petit, ja sigui a les tres xemeneies o a la fàbrica CACI de Badalona on la iniciativa de l’IREC ha quedat novament en res perquè ara és la fundació CIM-UPC qui proposa ocupar la CACI per convertir-se en “centre de referència internacional en manufactura avançada”. Novament sembla que s’està venent la pell de l’os abans de caçar-lo. Ni aquest projecte, ni el pol audiovisual que obsessivament el Govern vol situar a les tres xemeneies quan la massa crítica audiovisual del país decanta més aviat cap al Llobregat entorn de TV3, i que a més no compta ni amb un sol euro de pressupost que no sigui el manà dels fons europeus de recuperació, tindrà sentit sense una planificació estratègica global que reuneixi totes les peces productives de l’Eix Besòs, i què compti, a més, amb la participació de tots els agents, ciutadans, socials i econòmics implicats.
[i] https://www.ccma.cat/324/llum-verda-a-la-creacio-a-badalona-del-museu-del-comic-i-la-illustracio-de-catalunya/noticia/484045/
[ii] https://liniaxarxa.cat/linianord-barcelonesnord/opinio/lhora-de-la-caci/
[iii] https://3xemeneies.wordpress.com/
