Buscava fonaments ideològics a la tan democràtica tesi del “govern de les majories amb respecte de les minories” i m’he trobat amb un escrit signat per B.Tulius que, al digital Eldebat.cat, afirma i descriu la major, sense però cap argumentari. Arribats a mig escrit, quan passes de llegir l’expositiu i enfiles la segona part, no només et quedes in albis sinó que pots quedar-te autènticament garratibat.
Desconec l’efecte que pot causar una signatura amb cognoms tan llatins. Per la meva part haig de confessar que allò que em qualifica un escrit és el contingut i no pas qui el signa. Oi més, si qui el signa s’ha d’amagar rere pseudònim.
Dir que una majoria, en democràcia ha de respectar sempre les minories per, a continuació, negar el dret a la secessió de les minories que no només no són respectades, sinó que sistemàticament se’ls aplica la llei del més fort per tenir-les sotmeses, em sembla d’una gosadia “intel·lectual” impròpia d’un escriptor que ho pretén. Vaja, l’argumentari no arriba ni al nivell del sofisma.
Dit d’una altra manera, el tal B.Tulius ens està dient, amb pretensió d’intel·lectual, que quan sumes, en realitat estàs restant. Diu l’autor que el dret a la secessió no està contemplat en cap democràcia. I té tota la raó. Per això és una democràcia. Govern de les majories amb respecte de les minories.
Jo li demanaria a aquest pseudo-intel·lectual amagat sota pseudònim que em digui què pot estar justificat a una minoria que, tal com hem dit, no només no és respectada, sinó que se li aplica sempre dues lleis, la llei del més fort i la de l’embut. No cal ser gaire despert per veure que són tot el contrari. Només cal arribar al corol·lari de l’escrit per comprendre’n la motivació de tan estranya argumentació.
L’autor denuncia amb noms i cognoms els contractats pel CTN per acabar amb la frase lapidària de “no es mossega la mà que t’alimenta, ni s’escup el plat on menges” Tot plegat un argumentari més que escolàstic.
Amics del digital Eldebat.cat, està bé oferir la plataforma a gent que tenen alguna cosa per dir. Hauríeu, però, de tenir cura que sota l’apariència d’escriptor no hi hagi res més que l’afamat que reclama el “seu” plat de llenties. Pel que fa a mi, probablement no tornaré a clicar mai més aquesta adreça.
Alguns amics ja m’acusen de ser, de vegades, massa ingenu. Potser en aquesta ocasió, un xic desinformat.
