Una de les preguntes estúpides que es feia la gent quan al carrer es plantejava el tema de la independència era què passaria amb el Barça, a on jugaria, a quina lliga, que si la Copa o la copeta, com si d’això depengués el seu vot o la seva convicció en favor d’un estat independent per Catalunya. En una Catalunya independent el primer que hauríem de fer és tancar el Barça, el Barça tal com el coneixem actualment. En primer lloc, perquè la seva grandesa s’ha construït en funció de la petitesa del país que representava, i que la seva dimensió, anormalment gran per un país tan petit però finalment sencer, ja no tindria sentit, repeteixo que en la forma que el coneixem actualment. Veig més interessant que hi hagi quatre o cinc equips punters, formats a base de potencial local, que puguin participar en competicions internacionals i donant sortida al futbol de base. Hi ha clubs que estan preparats per fer aquest salt, amb un parell d’empentes més, amb temps i paciència, clar. Quin sentit té formar milers i milers de nens i nenes, quan després als teus equips punters no hi ha jugadors formats a les categories inferiors? En segon lloc, crear la unitat futbolística al voltant de la selecció nacional catalana, el primer i l’equip de tots, amb aspiracions si més no en el concert europeu.
Després de posar el Barça en un lloc més real, hauríem de continuar amb el paper del futbol a les cadenes de televisió, als informatius i al periodisme en general. Estic convençut que aquest soroll informatiu constant, aquesta aposta per l’anorreament total de l’espectador i de l’oient que fa que vagi drogat i que no vulgui res més que futbol i notícies insignificants al voltant del futbol fa que els nens i nenes vulguin ser allò que els hi venen perquè no veuen res més, quan baixi el futbol-periodisme també afluixarà aquesta demanda de buidor. Mentrestant, els Ajuntaments i l’administració pública, poden posar la despesa en futbol i esports al mateix nivell que el de cultura i el de formació i innovació, i a partir d’aquí en podem començar a parlar, de si interessa o no interessa la cultura en l’àmbit local i de si els infants poden estar motivats o no per fer activitats culturals.
