Per Llorenç Prats (@llopratsara)
La principal preocupació dels polítics és la centralitat. La centralitat és d’on surten els vots. Un missatge prou difús però ampli dona seguretat i confiança als electors. L’independentisme, entre els catalans, vol mantenir aquesta posició política. De fet ho ha aconseguit prou bé, malgrat els mil i un intents espanyols per evitar-ho, esperant que hi hagués una resposta violenta, radical. No ha estat així, tot i que s’ha intentat de totes les formes possibles.
Hi ha molt de recorregut per exercir fermesa sense perdre la centralitat. Negociar amb força i no cedir, mai enviarà el catalanisme polític a la marginalitat i, en canvi, permetrà mantenir la centralitat política, com a espai de construcció social i nacional, en la qual poden confiar els catalans i qualsevol altre ciutadà d’altres nacionalitats.
Per això, després de més de dos anys de no haver caigut en les provocacions nacionalistes espanyoles, no és lògic admetre la relativització del que és i va suposar el 155 a Catalunya. JxCat no pot cedir la Diputació de Barcelona ja que els Comuns es poden abstenir, i són aquests darrers els que han de tenir tota la pressió.
