La democràcia necessita d’una ciutadania ben informada que sigui capaç de prendre les millors decisions sense cap biaix informatiu de base. Potser és aquest un dels motius pels quals la qualitat democràtica espanyola està qüestionada? Al meu parer, indubtablement sí.
Segons un informe de la Universitat d’Oxford, dels 11 països Europeus consultats a l’estudi, Espanya té els mitjans de comunicació menys fiables i creïbles, i també la confiança dels espectadors és la més baixa (només un 34% hi confia), tot i que son els espanyols els que mostren més interès per les notícies dins dels països de la Unió. És curiós si més no, que ens interessem per les notícies quan la confiança en elles és baixíssima i a més sabem que molt probablement ens enganyen o ens amaguen la veritat. La desviació informativa es fa més gran quan es tracta de notícies polítiques o econòmiques. Els lectors saben que els mitjans es mouen i reinterpreten en funció dels interessos polítics, econòmics, per falta d’independència. I n’hem vist molts exemples no només en mitjans privats, sinó fins i tot en els públics.
Durant uns anys em vaig aficionar a contrastar les notícies que llegia amb les fonts oficials d’informació. Em vaig adonar de seguida de la tendència informativa d’alguns mitjans espanyols. M’indignava veure com podien manipular les dades d’aquella manera. Segons la Constitució Española, un dels drets fonamentals de la ciutadania recollit a l’article 20 és comunicar o rebre informació verídica lliurement per qualsevol mitjà de difusió. Llavors, fins a quin punt són punibles aquestes manipulacions informatives?
I els que acostumem a llegir diaris, hem vist de tot! Hem passat de llegir que Espanya encapçala el país de la UE amb major taxa d’atur, a llegir que Espanya lidera el descens d’atur a Europa. Com Rodrigo Rato és “gran hacedor del milagro español” mentre el detenien i registraven casa seva per corrupció, això sí, sense vincular-lo al PP. Hem vist també manipulacions fotogràfiques, com les protestes davant el Parlament de Catalunya del moviment 15M, on s’utilitzaven fotografies de la vaga general de Grècia amb manifestants armats amb pals i altres instruments. Les imatges també es manipulen per esborrar jugadors de futbol del camp. I si parlem de Catalunya se’t posen els ulls en blanc. Hem vist com alguns mitjans tenen la barra de dir que la Via Catalana va omplir els buits amb ninots de cartró, gegants, estrangers de procedència exòtica i fins i tot vaques!
Aquest tipus de periodisme, si realment se’n pot dir així, ha passat a ser un servei informatiu a un negoci que ha de vendre molts clicks, i per això funcionen els titulars que impacten i que amaguen la veritat. En cert punt, aquest tipus de periodisme groc sovint fa d’advocat del pobre o inclús del jutge, donant per fet la sentència judicial d’un escàndol en el titular.
M’indigna moltíssim aquest tipus de “periodisme”, i m’indigna encara més que només els calgui una petita rectificació a peu de pàgina per netejar-se les mans.
Si plou, plou. El fet és innegable. Podrà ploure més o menys, amb aigua més clara o amb més fang, i et podrà agradar o no que plogui. Ja se sap, no plou mai al gust de tothom. Però si plou, plou. Veure com alguns mitjans son incapaços, per protegir els seus interessos, de publicar les dades correctes i també negar evidències demostrables, fa que cada vegada sigui més obvi que aquest periodisme-escombraria és un negoci on l’engany és justificat i tot s’hi val si és per afavorir-se a sí mateix o als amiguets de torn.
