Benvolgut, o no,
Confesso que quan em desperto al matí pateixo uns certs problemes d’ubicació espaciotemporals semblants als que provocaria tenir un TomTom tartamut. Em costa uns minuts descobrir que després dels meus somnis no soc George Clooney i que no bec cafè en càpsules. El camí al lavabo és el corredor de la mort, però després del primer pipí, de la dutxa i de posar-me el cervell ortopèdic, soc una altra persona, un cíborg català, concretament. La veritat és que quan ja em vaig acostumant a la possibilitat de gaudir d’un dia més en aquest planeta i de descobrir que les necrològiques s’han oblidat de mi, tot sembla més senzill. Et passa a tu? No em responguis ara. Espera a posar-te el cervell ortopèdic. T’asseguro que funciona. O no.
Bé, anem a pams, com diu Millo mentre es dutxa amb Fairy i és el moment de la higiene de les parts nobles. Podemos mai ha guanyat unes eleccions a Catalunya. Ni tan sols Pablo Iglesias ho ha arribat a somiar enmig de les sessions de còlics anònims que té amb els seus bessons. És més, segurament l’única comunitat autònoma que governa Podemos és la comunitat de veïns de Pablo Echenique.
D’altra banda, Puyol no està a la presó. Carles Puyol va deixar el futbol fa temps i ara gaudeix de la vida en família. Això sí, si et refereixes a Jordi Pujol, tampoc està a la presó. Que no sigui pel que sap i els favors que li deuen. Una altra perla més: el MHP Carles Puigdemont no està tampoc a la presó. Ja sé que Waterloo no és la ciutat més bulliciosa i explosiva del món (encara que potser Napoleó no hi estaria d’acord), però d’això a dir-ne presó…
I per acabar, l’última part. Malverar no és delicte. No sé què és, però no és delicte. Malversar, sí. Significa escriure versos malament, com quan Marta Sánchez va cantar això de “Rojo, amarillo, / colores que brillan / en mi corazón / y no pido perdón”. Sí, Marta, sí. Hauries de demanar perdó i assumir el teu judici en el Tribunal de Drets Humans.
