Estudia que faràs carrera. Aquesta expressió era freqüent a les famílies per esperonar l’ambició dels joves pels estudis superiors.
Fa temps que hi ha una mena de desfici perquè els fill tinguin carrera i com bé sabeu es descuida la formació dels oficis. Què me’n dieu del que costa trobar un lampista, un fuster o un paleta, personal format en oficis qualificats i ben remunerats.
És cert que la universitat dona a qui la cerca, una estructura mental que és un ajut a la presa de decisions professionalment i humana. Un llarg camí d’esforç, sacrifici, experiències, intercanvis, idiomes, intel·ligència artificial, càlculs, teleformació, avaluacions, aprovats i suspesos. I així anar fent, pujant i baixant segons moviments cíclics, avui més, demà potser, demà passat qui ho sap.
Després d’anys i panys, alguns aconsegueixen destacar en aquella matèria i són referent, a voltes fugaç, per a la resta de col·legues i per la societat. Llavors arriben les entrevistes, les juntes d’associacions, patronats, treball professional, constitució d’empreses, col·laboracions amb universitat i també amb l’administració pública.
Però també hi ha aquells que després d’ una carrera han optat per fer servei a l’administració pública. Em sembla bé que un funcionari tingui qualificació acadèmica d’estudis superiors, ha de ser en benefici de la seva gestió i la de l’administrat. I aquí és quan comença l’encaix i el desencert entre ambdues posicions.
Em refereixo a aquells funcionaris, normalment de sotsdirectors en amunt que, fent referència a un conegut comú, amigablement et demanen la col·laboració per unes jornades, o un assessorament tècnic, o per la formació del seu equip funcionarial, sabent que aquesta feina no es cosa que pugui fer qualsevol, perquè requereix formació, preparació, capacitat d’exposició i seguiment, si és que es vol fer de forma correcte.
T’ofereixen una retribució simbòlica, diuen, per demostrar que et tenen en consideració i demanen que tinguis en compte la conjuntura, la millora del país, o qualsevol altre objectiu elevat, que fa sentir-te involucrat en una acció de benefici comú.
I llavors t’ho prepares durant dies, et documentes, fas presentacions, assages com fer la formació o el seminari i normalment et demanen que uns dies abans els facis arribar el teu material, potser per revisar el contingut, o potser per quedar-se’l i fer-ne difusió lliure de drets d’autor.
Arriba el dia, allà tens un auditori amb persones que venen a escoltar-te a tu i altres que han estat enrolats com tu, fas el cor fort davant la por escènica i llances el teu missatge al vent, acompanyat per imatges a colors, gràfics de tota mena i frases clau per fer més senzilla la memorització. La sala està ben equipada i les butaques còmodes, l’entorn és d’escola de negocis de pagament.
Un cop acabada la formació s’obliden de la teva remuneració, o et fan passar per un laberint burocràtic que suposa tants tràmits i tanta estona, que el minso estipendi que ofereixen no paga l’esforç.
El funcionari que fa un mes o dos et va demanar en nom d’un altre que facis la teva intervenció no es veu interpel·lat en facilitar els tràmits administratius pel cobrament, simplement se n’oblida o li sembla un tema ja superat.
Ben segur que entre els lectors hi haurà qui s’haurà vist en una situació similar. Aquest any m’hi he trobat dues vegades i la veritat és que em sento frustrat pel succeït. Què se n’ha fet de l’aportació estratègica, de la col·laboració necessària pel país?
Crec que són uns pocavergonyes que pensen que et fan un favor encarregant-te una formació, un seminari o una ponència i amb unes paraules d’agraïment es pensen que n’hi ha prou per anar a la plaça.
Ells, que estan en un marc laboral estricte amb les hores extres, els dies d’assumptes propis, les excedències i els permisos, ves per on, no són sensibles que tu perdis dies sencers.
Ara a més ho volen complicar amb la facturació electrònica, que ja fa uns anys ens té entretinguts amb la universitat. En definitiva, a l’administració pública hi ha qui aplica la norma amb els coneixements necessaris per tancar tota sortida.
Si a les empreses les fan les persones, a les administracions també. Si us plau, ens cal una administració al costat dels ciutadans, també en aquests aspectes. I particularment que la Generalitat de Catalunya sigui curosa amb això. Hi hem lluitat tots perquè hi estiguin els funcionaris públics.
