Mai una força política havia rebut tanta propaganda de franc com Podemos. Ni tan sols als senyors de Ciudadanos els van ajudar més en aquella campanya en què el Sr. Rivera, al qual encara no coneixia ningú, apareixia despullat als cartells.
Ens assabentem, per boca de la senyora que aspira a dirigir el moviment a casa nostra, que es tracta d’un grup de professors universitaris de ciències polítiques que es coneixen de fa temps, perquè sovint assisteixen a jornades i seminaris. Han adoptat el concepte de casta –un simple talla i enganxa del concepte d’ elits extractives, extret d’un best-seller d’assaig que s’ha venut molt bé aquests últims anys, titulat “Per què fracassen les nacions”—per explicar l’origen dels nostres mal actuals.
Efectivament, al llarg de la història l’estat espanyol no ha estat altra cosa que un muntatge de les classes dominants del país per apoderar-se de qualsevol recurs que els seus habitants puguin generar. La casta, a parer meu, està formada pels alts funcionaris de l’estat, que són captats i nomenats pels grans partits, i les grans empreses de sectors regulats, com ara el financer, l’energètic o el de les telecomunicacions, moltes de les quals provenen d’antics monopolis estatals privatitzats, a més del sector de les grans obres públiques, que com és lògic depèn completament dels pressupostos generals de l’estat. Amb un parell escadusser d’excepcions, són la totalitat de les empreses que componen l’ÍBEX 35, les de la famosa llotja del Bernabeu. Significatiu, oi? Ni tan sols està penat que expresidents del govern es complementin la jubilació daurada de què gaudeixen fent de comissionistes. A sobre, hi ha una circulació permanent entre els consells d’administració de les grans empreses i representants de ministeris, òrgans reguladors, etc. És el que els nois de Podemos anomenen “las puertas giratorias”.
Puc estar d’acord amb el diagnòstic dels nois de Podemos. Fet i fet, aquest diagnòstic ja l’havíem fet els catalanistes moltes dècades abans que ells, i no té cap mèrit. Ara bé, quines mesures proposen els senyors de Podemos per redreçar la situació? Doncs ni més ni menys que donar més poder al sector públic, el que fins ara ha estat controlat per la casta. Això sí, amb la garantia que ara el sector públic el controlaran ells, i de cap de les maneres se’ls acudirà actuar com la casta actual, ells seran una casta honrada. Per això els seus adversaris intenten últimament descobrir-los els draps bruts i fer-los públics, per demostrar que no són més honrats que ells.
Però jo encara aniria més lluny, si ens fixem en el tipus de governs als quals han estat assessorant, i de l’alegria que els ha provocat la victòria de Syriza a les eleccions gregues, comprovarem que es tracta de països on no tan sols la casta intenta viure de l’estat, sinó que ho fa tota la societat en general a través de subvencions, alteracions de preus de mercat, etc. Són països on la política s’exerceix com un sistema de clientelisme. Són països en què l’estat pretén garantir a la població un nivell de renda que no es correspon amb el que l’economia del país és capaç de generar. Són països enormement endeutats. I el dia que els creditors tallen l’aixeta, per por de deixar de cobrar, tot són corredisses i mals de ventre. Aleshores, és clar, la culpa és dels altres, de l’estranger, del organismes internacionals, que estan dominats pel neoliberalisme salvatge. Això sí, en aquests països és on es viu millor gràcies al seu clima i al tarannà de la gent, que sempre estan de festa. Els sona la descripció?
No sorprèn, doncs, que les forces polítiques que defensen aquest estat de coses hagin estat anomenades populistes, i que entre els aspectes de la seva ideologia en destaqui un de molt clar: el seu radicalisme nacionalista, però nacionalista d’estat, que és d’on pretén viure tothom. És clar, des del seu punt de vista això no és nacionalisme, és patriotisme, la màxima de les virtuts ciutadanes. Tenim l’exemple en Syriza, que a l’hora de la veritat ha format govern amb un partit antieuropeu i xenòfob. Deu ser per això que el senyor Sáez de Ynestrillas dóna suport a Podemos. No hi ha gaire diferència entre aquest partits i el Front Nacional, la UKIP i altres manifestacions de l’extrema dreta.
Ara entenem que en un primer moment estiguessin a favor del dret a decidir dels catalans, i ara en canvi diguin que els impostos que paguen els catalans s’han de decidir entre tots els espanyols. Ja veiem què és el que els preocupa. L’estat disposa del monopoli dels òrgans jurisdiccionals i les forces d’ordre públic, que li garanteixen el cobrament dels impostos, sistema més directe de sostreure les rendes generades pel país. El somni de l’estat genera monstres.
