Catalunya viu una situació d’autèntica excepcionalitat. Dotze persones estan declarant com a acusats aquests dies en un judici polític que es celebra al Tribunal Suprem. És una causa general contra l’independentisme, però també contra la democràcia.
Degut a aquest moment excepcional i injust (que va iniciar amb l’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i que no acabarà fins que tots els presos polítics i exiliats siguin lliures i absolts) s’han produït fets en el món de l’esport que a més d’un li podrien sorprendre.
Diumenge passat, després de vèncer a l’Estadi Santiago Bernabéu, el capità del Girona FC, Àlex Granell, va aprofitar una entrevista a Catalunya Ràdio per mostrar el seu suport als presos polítics i denunciar que són “polítics que injustament estan sent jutjats”. És probable que força gent no acabés d’entendre per què ho deia just en aquell moment. Possiblement, ho reconec, va introduir el tema amb calçador, però segons puc deduir, tenia unes ganes esfereïdores de parlar-ne. Va ser un acte de valentia per part d’un jugador de primer nivell, que està competint a l’elit del futbol estatal. Granell va aprofitar l’ocasió després de guanyar el Madrid, amb tant interès mediàtic que hi havia, per fer sentir la seva veu en relació al judici polític. I cal destacar i agrair que un futbolista d’aquestes característiques utilitzés l’altaveu que té per dir el que va dir.
No podem oblidar el constant suport als presos polítics que envia Guardiola des de Manchester, amb el seu llaç groc, ni tampoc altres casos, com per exemple les declaracions que recentment va fer el capità del Barça d’handbol, Víctor Tomàs. El jugador va afirmar en una entrevista a L’Esportiu que la presó preventiva dels polítics “no s’aguanta per enlloc”. D’altra banda, com es pot apreciar a la fotografia que il·lustra l’article, el CF Reus va desplegar una senyera gegant abans de l’inici d’un partit del seu primer equip tres dies després del 20 de setembre. Els clubs també hi tenen molt a dir. Són gestos simbòlics, és cert, però ajuden a engrandir la denúncia d’una situació que no s’ajusta a una democràcia.
No em serveix el “no es pot barrejar política amb esport”. Els que diuen això són els mateixos que després, en camps de futbol d’arreu de l’Estat espanyol, dediquen uns quants càntics de “¡Viva España!” a les aficions catalanes (ho he viscut en primera persona en més d’una ocasió) buscant una provocació que mai troben. A més, això, més enllà d’ideologies, va de drets i de llibertats. Va de democràcia. I en la defensa dels drets fonamentals que estan sent vulnerats constantment hi hem de ser tots, també els esportistes de renom.
Cal afegir, però, que és totalment lícit que un esportista no ho faci. És la decisió de cadascú. Per això, quan algú de renom que estigui competint o hagi competit a un alt nivell defensi la seva posició públicament, cal posar de manifest el seu coratge i la seva determinació enfront les crítiques dels qui pensen que no s’han de barrejar les coses. Però, repeteixo, va de democràcia. I el món de l’esport també té dret a posicionar-se a favor dels drets i les llibertats.
