En veurem més i més. L’Estat espanyol en mans de PP ha decidit aplicar malament la llei, la Constitució, les porres i empresonar. En un estat de dret, quan un govern vol aplicar la Constitució, ho pot fer. Quan un policia creu que ha de pegar, ho pot fer. I quan un jutge vol empresona , ho pot fer. Li van donat permís per fer-ho els qui van votar l’any 78, és a dir els majors de 56 anys. Però si ho fa contra el poble s’equivoca, crea el caos i serà enderrocat.
Durant els propers mesos veurem com Constitució, porres i detencions es converteixen en un patiment constant. Quan bons amics em diuen que s’ha d’anar fins al final, els contesto que haurem d’estar preparats per porres, presó i constitució i per un dia a dia difícil. Perquè el què sembla per nosaltres aberrant, que els “jordis” estiguin a la presó per col·laborar amb la “sedició” del fatídic dimecres on va morir la democràcia, que el terror de ser pegats s’apoderés dels col·legis el gloriós diumenge, que el parlament i el govern siguin destituïts a partir d’avui, és ja un fet.
Viurem temps caòtics. Tant si resistim molt, com si resistim poc. Perquè l’Estat que viola als seus súbdits està destruint tota la seva legitimitat i generant revolta. Pretenc entendre el que ens espera i fer-vos partícips dels meus tristos auguris.
L’Estat del PP està dinamitant el seu futur de manera increïble. No sabem quan de temps tardarà Europa en plantar cara ( com ho va fer al 2011 amb la disbauxa bancària). Sembrant el terror pegant, empresonant i destruint Catalunya, es pega un tret al cap. Però pot ser que fins i tot no ho faci, perquè no veu el problema, al menys encara.
La independència ja no és el problema. És l’actuació de l’Estat del PP. Ja és igual el què faci el govern o el parlament o la CUP. L’Estat del PP ha decidit matar a canonades el problema català i això és simplement impossible, sense autodestruir-se. Com ho és amb qualsevol problema en un mon globalitzat.
El canvi de les seus socials és irrellevant. Ho sabem tots els què tenim empresa. El que es ja gairebé imparable, si l’Estat no atura l’atac, son els efectes sobre l’economia real per pànic dels grans actors econòmics i les seves conseqüències en tots nosaltres.
Els sindicats com CCOO anunciaran en breu que s’ha acabat la pau sindical i que els propers convenis seran lluitats amb vagues generals. El món sindical es va suïcidar davant d’Europa acceptant una reforma laboral al 2011 antisocial. Van empassar-s’ho pel be de tots. Ara el PP, que va demanar complicitat del 2011 per sortir de la crisi, embolica la troca unilateralment, legitimant l’ús de la força en tots els fronts: porres, presó i llei. Doncs ara, els sindicats a per totes.
Els bancs son tremendament porucs davant de qualsevol incertesa. El més normal es que comencin a restringir el crèdit. I això atura les inversions i el consum. Tancaments i reduccions d’activitat estan assegurats. Les grans empreses com SEAT han de decidir inversions a llarg termini. Ja és més que probable que hores d’ara haguem destruït la possibilitat d’algun nou model . Amb aquest escenari , durant els propers sis mesos veurem créixer l’atur, i el deute públic es disparà. Segueixo? No cal, oi?
Tot això no es culpa de la independència. Ni de bon tros. L’Estat del PP podia actuar com ho va fer davant del 9N. Amb invalidar amb la legalitat espanyola el referèndum en tenia més que suficient. Ni porres, ni el pes de la llei, ni detencions, ni 155, ni fiscals, ni jutges. Per què ha actuat així?
Gairebé estic temptat de creure que ho fa expressament, perquè sinó, no m’ho explico. Ha generat més indepes en un mes que Franco en quaranta anys. Cortina de fum de Gurtel? No ho se. Però no ho entenc.
Si ara ve el caos, cosa assegurada si no hi ha eleccions – amb eleccions, tampoc ho tinc clar però al menys no caiem en el forat negre del 155 del PP-, intentem prendre el mínim mal possible. “Resistim” pacíficament, sense violència com demanen amb la màxima dignitat i honor els nostres presos polítics, els “jordis”. I preparem-nos per conviure amb la resistència, molt menys èpica però del tot necessària d’un dia a dia complicat , on les porres, els empresonaments i el mal ús de la llei ens ha portat un dels pitjors governs possibles: el del PP que actua contra el poble.
