Preludi
Pintes, com un ocell al vent,
silencis closos com un puny.
Entre tu i jo, aquest camí,
el preludi que tot just acaba,
i un immens present.
Fuga
Fum i foc,
l’escala de la vida
i el temps que fuig
de pressa i rabent;
i sense aturar-se
el teu batec i les fulles
com de tardor que es gronxen
per jo no sé quina estranya
manera de morir,
i en els teus sorpresos ulls
com un mar en calma,
el petit veler
que encara cerca
la cala blanca, verda i blava,
l’espai serè on habiten
tots els teus somnis;
on neixen, i moren.
