Us imagineu Amnistia Internacional escrivint cartes al govern espanyol advocant per la sort d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, com en temps dels pares i avis dels actuals mandataris?Podria passar.
Però no passarà perquè el 27 de setembre el poble català va donar un mandat clar, democràtic i incontestable per la independència del país. La deriva autoritària espanyola que hem denunciat des d’aquesta capçalera dóna indicis d’acceleració. I enlloc d’aturar el procés d’emancipació català, li donarà ales. I a la legitimitat de les urnes hi afegirà la benedicció internacional.
L’executiu espanyol ja ni s’esmerça en dissimular la liquidació de la separació de poders. Un Estat així s’està guanyant a pols sancions diplomàtiques de la Unió Europea. L’any 2000, Àustria fou sancionada per l’entrada de l’ultradretà Jörg Haider al govern. A Espanya, més enllà que certament hi governen elements molt poc demòcrates, el partit al poder és filofeixista! A part de corrupte fins al moll de l’os, i fins ara prou impune.
La Unió Europea és molt imperfecta, sens dubte. La Comissió ha tractat catalans i escocesos com a ciutadans de segona, mentre que també paguem els seus sous. Tanmateix, la UE és un club de democràcies, i reaccionarà als excessos autoritaris ibèrics.
Jean-Claude Juncker, president de la Comissió a proposta del Partit Popular Europeu on milita l’homònim PP, ha actuat com un mal líder a l’enterbolir l’escàndol de la traducció de la seva famosa resposta sobre Catalunya. Curiosament, la versió espanyola presentava un fort tuf a PP, i aquest l’explotà amb fruició durant la campanya del plebiscit.
Juncker protegí un Partit Popular que li genera un “marró” rere un altre. Alguna cosa haurà de dir als periodistes que preguntaran sobre la imputació de 3 membres del govern català per motius polítics.
Mentrestant, a Catalunya anirem fent via. Tenim tota la legitimitat democràtica per cremar etapes ràpid si l’arbitrarietat de l’Estat ens hi obliga. L’alta participació (sumada a la tupinada del vot exterior) frustrà un 50%+1 de vots per la independència i la majoria absoluta per Junts pel Sí, però a canvi refermà el caràcter plebiscitari de les eleccions.
Confesso que la meva primera reacció davant l’encausament de Mas, Rigau i Ortega ha estat d’alegria. Espanya, de nou disparant trets per la culata, i de passada blindant el President Mas davant la miopia de la CUP. Però la segona reacció ha estat d’humiliació profunda. I n’estem farts.
Artur Mas ha de tornar a ser investit President de Catalunya, per protegir-lo i per moltes més raons. Perquè ha estat més hàbil que tots els partits, poders fàctics i clavegueres de l’Estat i perquè lidera el procés cap a la independència a Catalunya i davant del món. Tot just ha assolit el major triomf polític de la història del catalanisme. Fins ara. Tinguem dignitat. Deixem-lo acabar la feina, i ja se n’anirà, no patiu.
Junts pel Sí i la CUP han de negociar la investidura en base a continguts, tot respectant les decisions mútues sobre personal. Cal no oblidar d’on ve el gruix dels vots per la llibertat del nostre país. Convé no jugar amb la paciència del votant convergent, pel bé del procés i de Catalunya.
