Eudald Carbonell i Robert Sala (investigadors del jaciment d’Atapuerca) varen escriure el llibre “Encara no som humans” on analitzen des d’un punt de vista antropològic el concepte d’humanització. Qüestionen la idea que els homes siguem plenament humans i afirmen que el procés d’humanització comporta un domini progressiu de la tecnologia. La intel·ligència, el llenguatge, l’ètica i els altres coneixements són una conseqüència de la tecnologia. Ara bé, els autors conclouen que per tal de ser plenament humans calen més coses que el domini de la tecnologia: cal compartir-la.
Una afirmació d’aquest tipus m’ha cridat l’atenció perquè en l’actual era tecnològica, un dels problemes més greus segueix essent el repartiment de la riquesa i del benestar material i espiritual a tot el planeta, i no només per a uns quants. El món té els recursos suficients per a tota la humanitat. I si es volgués es podria accedir als esmentats recursos amb la teconologia adient. Però la utilització de la tecnologia de manera agressiva, exclusivista i interessada esdevé un instrument més de la dominació social. En la lògica del llibre, no serem plenament humans fins que siguem capaços de compartir, enlloc de plantejar-nos només repartir, i que els avenços de la civilització puguin arribar a tothom.
La lectura d’un llibre com aquest ens pot fer reflexionar sobre el camí que encara ha de recórrer la humanitat sencera. Pot ser interessant pensar què ens falta a cadascú de nosaltres per tal de ser més humans.
Alguns diuen que el progrés és imparable i que mai havíem estat tan bé –cosa que pot ser certa per a molts-. Però també ho és que convindria humanitzar el progrés, sobretot per no ser esclaus dels nostres propis avenços i compartir més, tant tot allò que fa referència al tenir com a l’ésser. En un altre cas, el progrés es pot convertir en un “progrés contra l’home” o en un “progrès decadent”, la qual cosa a banda d’un joc de paraules pot arribar a ser un dels perills més grans per a la conservació digna de la nostra espècie.
