El passat dia 2 d’octubre de 2025, en les proximitats d’una sinagoga als voltants de Manchester es va produir un atemptat terrorista de signe antisemita que va fer morts i ferits greus en un atropellament múltiple i un atac a ganivetades. L’autor dels fets: un ciutadà britànic que va morir en la intervenció de la policia, era d’origen sirià. Cal suposar que era musulmà, o de cultura musulmana, o simpatitzant de la causa palestina per tal com estan les espases alçades per part del govern israelià, amb els centenars de milers de morts innocents que provoca el seu exèrcit i matant de fam la gent d’aquella terra que el primer ministre israelià, Binyamin Netanyahu, en més d’un moment no ha amagat que voldria seva. Advertint a l’opinió pública que de manera alarmant està pujant l’antisemitisme en el sentiment social, el primer ministre britànic, Keir Starmer, va lamentar aquest incident que justament, o per això mateix, va tenir lloc el dia del Yom Kippur (dia del Perdó), una de les festa més sagrades del judaisme.
Aquest antisemitisme d’ara sens dubte està relacionat amb la guerra a Gaza que, començada el dia 7 d’octubre de 2023, ara es compleixen dos anys. Les simpaties europees i americanes pels jueus han estat pa de comunió a les nostres taules d’ençà que la història ens va fer conscients a cops d’imatges i testimonis terribles dels camps de concentració, de la tragèdia humanitària que va ser l’Holocaust: aquelles morts encara ens pesen a la consciència. És per aquest motiu que a mesura que avançava la catàstrofe destructiva i mortal a Gaza, on a penes queda una paret dreta, i amb la insuportable visió d’infants morts, malferits i desnodrits, a tanta gent ens costa d’entendre com la comunitat jueva de tot el món no ha alçat el crit al cel afirmant el que és una evidència: que no tots els jueus recolzen aquesta guerra per molt que fos provocada per un atac dels islamistes terroristes de Hamàs, una massacre que va fer morts i va segrestar persones, moltes encara empresonades. Aquesta espurna diabòlica va encendre una furiosa intervenció bèl·lica a Gaza per part del govern d’Israel, un horror vessat en terres palestines que cada dia que ha passat des de llavors s’assembla més a l’horror provocat per l’inhumà règim nazi. D’aquí ve que es parli de genocidi contra la població de Gaza a la qual li ha caigut al damunt un destí de mort i destrucció.
No es pot confondre un islamista de Hamàs amb un ciutadà palestí de Gaza, com no es pot confondre un ciutadà jueu amb un extremista jueu. Per aquest motiu cal pronunciar-se, explicar-se. En protesta per la guerra tan destructiva contra el poble palestí de Gaza, aquí, allà i al carrer la gent es manifesta en grans riuades amb cartells i branques d’olivera… Però calla molt, la comunitat jueva. És clar que escoltem i llegim veus dissidents! Però el silenci del conjunt, o d’una majoria significativa, resulta tan incomprensible per a l’opinió pública com constitueix un buit moral en el cos de la comunitat jueva de dins i fora d’Israel que per força deu anar veient com va perdent raó davant la comunitat internacional. Sigui de la manera histriònica i interessada de Trump, sigui perquè convé al capital, que mai no perd, sempre guanya, aquests dies sembla que es treballi pel final de la guerra a Gaza, veurem si en condicions prou nobles i justes per a tothom.
La invitació a pronunciar-se sobre l’horror dels extremismes que maten l’hem fet també a les comunitats musulmanes quan en algun lloc del món hi ha hagut un atemptat terrorista de signe islamista. Perquè són les mateixes comunitats les que han d’alçar la veu i condemnar no només amb paraules sinó treballant amb fermesa per eradicar el terror. Tant les revolucions democràtiques, com les regeneracions religioses, s’han de fer des de dins de les mateixes comunitats eradicant les hidres de la corrupció, de l’error, de la destrucció i de la mort que hi han crescut. El perdó no és una idea, una paraula: és un canvi d’actitud, una conversió. Esperem veure’n els fruits. Massa vides innocents ja s’han perdut.
