Cada Patum té moments inoblidables. Els d’enguany, per mi, van ser tres: el cant dels Segadors a la Plaça la nit del diumenge, sota la direcció de la batuta de Sergi Cuenca; les tres Guites als Tirabols de la Patum Infantil de Lluïment del divendres; i la recuperació de la processó dels Corpus després de 44 anys.
Ara, com que una imatge val més que cent paraules, us deixo amb aquesta foto record feta abans de la Patum de Lluïment de dijous a la plaça Cremada amb Josep Noguera i Albert Rumbo, historiadors de la Patum. La foto és del fotògraf del Regió7 Salvador Redó. Des d’aquí li agreixo poder disposar d’aquest petit gran record.
Cada Patum és un pou de records. Cada any són dies de retrobament familiar i d’amics. Enyoro les Patum passades, no per allò de “el passat sempre fou millor”, sinó per que un era més jove. Abans no bevíem barreja -mai m’ha agradat aquest beuratge-, sinó que preníem vi ranci. Ara hi ha Tirabols després de la Patum de Lluïment, abans només saltaven, com a molt, 40 Plens. Abans tocaven 7 o 8 Tirabols, ara més de trenta. Abans les Maces saltaven sense música a la Patum de Lluïment i ara canvien l’hora dels oficis, suprimeixen oficis i les autoritats ja no van a les passades de dissabte.
La Patum de 2014 ja és record, com deien els avis de Berga. Els gegants sempre són iguals, mentre que nosaltres a cada Patum posem un any més. Ara caldrà esperar el 9 de novembre a veure si el 10 ja podrem fer la Patum extraordinària de la llibertat i la independència nacional.
