Joaquim Guri (Lucky Guri) morí el passat 22 de juny. Havia nascut a Calella (Maresme) el 1950 i d’uns anys ençà residia a Palamós (Baix Empordà).
La seva trajectòria professional és molt coneguda. N’esmentem alguns capítols: el jazz era la seva especialitat. La Cova del Drac del carrer Tuset de Barcelona fou un dels seus escenaris principals de formació. Liderà, entre altres formacions, el Lucky Guri Trio, el New Jazz Trio, el grup Barcelona Traction…
Acompanyà cantants ben reconeguts, com Maria del Mar Bonet, Núria Feliu, Guillermina Mota, Laura Simó… Les seves intervencions musicals en programes televisius com Tres pics i repicó i Sense títol li donaren una gran popularitat.
Lucky Guri era una persona molt estimada. Tinguérem ocasió de tractar-lo en diverses ocasions al seu domicili de Palamós. La darrera, amb motiu d’una entrevista llarga per al llibre Què t’ha ensenyat la vida? (202 veus), la qual ens serví per a conèixer molt més la seva personalitat.
Hem recuperat els apunts d’aquell dia i, pel seu interès, ens complau de compartir-ne amb el lector alguns dels punts subratllats. La psicologia era, per a ell, una ciència molt important, tant per a anar pel món com per a saber com has d’actuar. També, per a respondre davant les situacions de la vida quotidiana i fer feliços els altres. Ens ho deia amb aquestes paraules: «Abans de començar una actuació, em fixo en la gent que hi ha i faig el possible perquè estiguin contents. Si vols que et digui la veritat, quan vaig a un concert, mai no sé el que tocaré. Veig, miro, observo… i llavors, segons com, toco una cosa o una altra».
Rere la seva virtuositat com a pianista, hi havia molts d’anys de constància, esforç i tenacitat. Es pot dir que era una persona de formació clàssica i de vocació jazzística. Portava la música a dintre. Començà ben aviat: a tres anys ja compongué una peça i, essent adolescent, ja anava d’un lloc a l’altre tot interpretant-ne.
L’any 2004, als 54 anys, patí un ictus. Hagué de començar de nou i la música, que definia com a «teràpia meravellosa», el salvà. «Tot plegat, em va ajudar a valorar molt més els detalls de la vida i la importància de poder-te guanyar la vida amb allò que t’agrada fer, la qual cosa he tingut la sort de poder dur a terme. Quan toco el piano soc feliç. Ara bé, per a triomfar en allò que t’agrada has d’estudiar i t’has de preparar. Això és molt important». La vida li havia ensenyat totes aquestes lliçons i també que l’humor és un aspecte bàsic, per la qual cosa cal conrear-lo i cuidar-lo.
Estava convençut que les persones amables i que fan bé les coses tenen molt d’interès. La psicologia, la música i el bon humor foren, doncs, algunes de les brúixoles que el guiaren pels camins de la vida. Gràcies, Lucky!
