El sistema D’Hondt, utilitzat a la majoria d’eleccions a l’Estat espanyol, genera una desigualtat en el pes específic del vot que sovint passa desapercebuda, generant que no tots els vots tinguin la mateixa força política.
Quan el territori pesa més que el vot
El sistema D’Hondt provoca una paradoxa: votar a Lleida o a Sòria no té el mateix valor que votar a Barcelona o a Madrid. En circumscripcions petites, on es reparteixen pocs escons, els partits grans tenen un avantatge enorme. Sovint, un vot pot “valer” dues o tres vegades més que un altre, segons el territori d’on s’emet. Aquesta situació es justifica perquè es dona més valor a la representació territorial sobre la igualtat del vot de la ciutadania.
Els grans beneficiats i els grans perjudicats
El sistema D’Hondt tendeix a afavorir les forces grans o dominants a cada territori i a penalitzar les forces petites o amb suport dispers. Una formació amb vots repartits per diversos territoris pot quedar-se sense representació, mentre que un altre amb menys vots globals, però concentrats en una zona obté escons. A més, per obtenir representació el partit ha d’obtenir un llindar mínim (3% o 5% depenen del tipus d’elecció).
Actualment, la reforma del sistema d’Hondt està a debat i al darrere hi ha preguntes com ara: Tots els vots haurien de pesar igual? El sistema D’Hondt és just? En cas que no, quin sistema s’hauria d’implementar? Si s’aplica un nou sistema, què passaria amb les zones menys poblades? S’invertirien recursos públics? S’afavoria al bipartidisme o a parlaments amb moltes formacions polítiques?
