Que són dies políticament trepidants no caldria ni que ho escrigués. La desafecció a la política que temps enrere deien que teníem es veu llunyana i som la immensa majoria que parlem de la situació que viu el país, que ens hi enfadem, que ens hi indignem, que ens hi il·lusionem, que ens hi esperancem. Que ens hi arremanguem. Que la comentem anant a comprar, anant a sopar amb els amics o a fer al got, a la feina o a qualsevol punt del carrer. Que la debatem per correu, WhatsApp, telegram, tuiter, facebook o snapchat. I tot això no és una anècdota.
I ara, què anem a fer? Després d’una setmana en que hem vist el què se n’ha dit trencament de la unitat, vam viure un gran clam a la Plaça Catalunya demanant precisament aquesta unitat i, sobretot, la independència. Amb aquest horitzó clar, que necessàriament ha de ser proper, que el volem proper, hem de seguir el camí per arribar-hi.
Així, esforcem-nos i ajudem a que el nou 9 N sigui possible. Ja hem demostrat sobradament que som capaços de fer grans mobilitzacions i de participar massivament. Ara, malgrat tots els malgrats, aboquem-nos-hi, reforcem la proposta i som-hi a demostrar la nostra clara i ferma voluntat.
Que el Govern espanyol ens intentaria abocar a l’abisme polític, i que sota cap concepte ens deixaria votar, ja ho sabíem. I havíem de ser conseqüents a això. Ara bé, el Govern català tot i que havia complert tots els termes del pacte fins dilluns passat, va sortir amb tremolors de cames abandonant la unitat i no complint el pacte en que s’havien trobat forces polítiques tant diferents com CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA i la CUP, i que comptava amb suport social ampli, d’entitats i sindicats. Que CIU rectifiqués i retornés en el punt on s’havien trobat tots no va ser possible… però bé, que tothom ho sàpiga, ho tenim en compte i seguim endavant.
Centrem-nos en el què. Què li convé al país? Doncs hi ha una majoria que pensem que la independència. I que és imprescindible. Les estructures d’un Estat són imprescindibles per ajudar-nos els uns als altres. I si estem d’acord en això, som-hi. Volem la independència i farem tot el possible per fer-la. Construirem la majoria política parlamentària per proclamar-la i exercir-la. Com? En unes eleccions immediates que serveixin per transformar la majoria social en política, i obtenir un mandat democràtic clar.
I amb quines eines? Entenent els partits polítics com a eines, en tenim diverses. Per llaurar tot un camp, potser ens convé tenir com més relles esmolades millor, totes solcant en el mateix objectiu de tenir tot el camp llaurat. Ens convé més això, potser, que no pas una de sola que segurament semblarà més grossa, però que en deixarà d’altres pel camí. Esquerra Republicana de Catalunya fa temps que és una eina que s’esmola per construir la República Catalana, i estic convençut que vol agrupar com més relles millor per llaurar tot el camp, i alhora, ajudar a que n’hi hagi com més millor, totes esmolades.
