Avui tinc hora. Tot i que estic gairebé segura de la resposta, he dormit neguitosa, he somiat força però no recordo res. De fet, m’agradaria recordar les coses que somio, perquè tinc una llibreta a la tauleta de nit per si de cas, però no hi ha manera!
Ja fa 20 setmanes d’aquella primera ecografia. Entrem, m’estiro, em pujo la samarreta, m’apliquen el gel i l’aparell es desplaça harmoniosament per la meva panxa ja voluminosa. Uns senyals d’ultrasò que la tecnologia tradueix i compon en unes imatges que es veuen en una pantalla i… sí! Ho sabia! És una nena i es dirà Maria. Tal dia com avui de fa 10 anys ho vam saber.
Tal dia com avui moltes dones a tot el món sabran que pariran nenes, tal dia com avui moltes dones decidiran fer un canvi a la seva vida: es dedicaran a LA publicitat o a LA política, escoltaran LA ràdio, miraran LA televisió, deixaran LA feina, penjaran LA ‘fregona’, canviaran LA cuina per LA lectura, tindran cura de LA mare, de LA tieta, de LA filla, de LA néta, crearan LA seva marca, aniran a LA classe de música, estaran al dia de LES xarxes socials, escriuran LA seva primera novel·la …I tantes i tantes coses que fem les dones amb nom de dona.
Ningú és imprescindible, però sense les dones res és igual. O, si no, poseu la ràdio. A Catalunya Ràdio avui només sentirem veus masculines i hi ha programes que no es podran fer. Perquè cada dia (i no només avui) hi ha una dona que es mereix ser la millor! I aquesta dona ets tu.
Feliç dia de la dona treballadora!
