Encara avui molta gent es pregunta què és la protecció civil i què fem els de protecció civil, i crec que aquests dies hem evidenciat clarament quina feina i quines funcions té la protecció civil i què passa quan aquesta és absent o gestionada per persones que no són professionals de la matèria.
En primer lloc, totes les comunitats autònomes tenen competències pròpies en protecció civil perquè així ho diu els seus Estatuts d’Autonomia, per tant, totes tenen l’obligació de tenir plans d’emergència per a les diverses emergències que es puguin produir. En aquests plans es fa un anàlisis del risc, es detalla com s’organitzen, qui és la màxima autoritat, quins organismes la conformen, quan s’han de fer simulacres, etc., etc. L’estat espanyol només es fa càrrec de la direcció de l’emergència quan es declara l’interès nacional, que és quan la comunitat autònoma així ho demana o bé quan aquesta emergència requereix una coordinació entre països o diverses comunitats com va passar a la pandèmia COVID.
En segon lloc, cal que hi hagi una sala de seguiment i coordinació d’emergències, a Catalunya es diu CECAT (Centre de coordinació d’emergències de Catalunya), altres comunitats han optat per dir que és la sala 112. A Catalunya el 112 només és el telèfon d’emergències de la ciutadania. En aquestes sales, sigui com sigui i es diguin com es diguin, és on la protecció civil ha de monitorar tots els riscos o incidències que es produeixen per valorar si cal avisar la població i els municipis, que també són autoritat de protecció civil, activar un pla o coordinar els cossos operatius, informar a l’estat, etc.
La majoria d’emergències tenen una fase que se’n diu previsió, per exemple les pluges, les nevades, les ventades,… on els serveis de previsió com la meteorologia, la hidrologia, la geologia, informen protecció civil de si hi haurà pluges, si els rius poden augmentar molt els seus cabals o si les nevades poden generar esllavissades. Un cop es disposa d’aquesta informació, els gestors de l’emergència, que són els de protecció civil, fan els avisos necessaris, activen els plans i donen les instruccions de prevenció, que solen ser confinaments, evacuacions, o consells de seguretat i autoprotecció diversos, i es preparen per coordinar els serveis operatius que treballen en diferents llocs o recursos que puguin fer falta, recopilar la informació i informar els diferents gestors, autoritats, operatius o ciutadania.
Totes les grans emergències requereixen disposar d’un pla de comunicació, és importantíssim que la informació arribi als alcaldes i alcaldesses i a la ciutadania exposada al risc, que per descomptat han de rebre informació i formació prèvia de quins riscos està sotmesa i com actuar, i per això des de protecció civil de Catalunya es fan comunicats per correu electrònic i SMS als mòbils, notes de premsa i atenció a mitjans o alertes al mòbil de la ciutadania en previsió, en prevenció, durant la intervenció i en la fase de recuperació. I també abans de qualsevol emergència, amb les campanyes de sensibilització de la població.
També hi ha procediments i plans de recuperació pensant en la logística que pugui fer falta en emergències, com aliments, roba, llevaneus, fins autocars, grues o bombes d’aigua, i ser conscients que els recursos són limitats, i recuperar els serveis bàsics i essencials és prioritari, per això cal una bona gestió i coordinació d’aquests. Recopilar demandes i necessitats, valorar prioritats i determinar on destinar-los primer és bàsic. També preveient centres d’acollida, suport psicològic, traductors, contacte amb consolats, assistents socials o telèfons d’atenció al ciutadà per consultes com és el 012 a Catalunya.
I per últim, i no menys important, un procediment de gestió de voluntaris. Som gent molt disposada a ajudar als altres, la solidaritat davant les desgràcies és un fet innat de la majoria de persones, i per tant cal tenir previst abans de les emergències com demanar-los o atendre els oferiments, on dirigir-los, com fer torns, com protegir-los, les instruccions a donar-los i els diferents coordinadors de grups entre altres, la recollida de recursos, els punts de distribució, i un llarg etcètera de funcions i tasques distribuïdes entre voluntaris ocasionals i professionals.
Estem immersos en l’emergència climàtica, i les previsions cada cop seran més difícils de fer i amb menys temps de resposta, però l’impacte de la gota freda a València es preveia tres dies abans, i es va informar com a molt greu tant per AEMET (Agència Estatal de Meteorologia) com per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a primera hora del matí, i un avís i situació méteo-hidrològica així ja es preveia que comportaria molts danys materials, perquè l’urbanisme i la planificació feta durant anys ha estat desastrosa, però la quantitat de persones mortes i desaparegudes amb una bona gestió de prevenció per part dels responsables de protecció civil no hagués estat tan tràgica ben segur.
I dit tot això, des de les funcions encomanades a la protecció civil, que a Catalunya és un cos de professionals formats, preparats i especialistes en emergències tal com demana Europa als seus estats membres i que depèn de la Conselleria d’Interior i seguretat pública, analitzar el que va fallar a València és fàcil, va fallar tot el que us he indicat, i quan tot falla l’únic què es fa és improvisar, i quan les emergències són tan greus i sense gestors professionals de protecció civil al capdavant es conforma el caos, i el caos no és gestionable com malauradament s’ha evidenciat.
