Aquest article que teniu davant és el segon de tres articles en els quals intento fer un exercici propositiu sobre els inputs que podrien rebre els tres sectors principals amb els que hauria d’interactuar l’estratègia infantil de la CCMA: famílies, docents i infants. Entremig del primer article (on reflexionàrem sobre els inputs de les famílies) i el segon, hem sabut pels mitjans que el tronc temàtic del Super3, la família dels Súpers, ha arribat a la seva fi i que la CCMA encara no té a punt el producte que l’ha de substituir, que el vol externalitzar i que demana més diners per dur-lo a terme. No és una bona notícia que hàgim esgotat una generació temàtica del Super3 i que ens passem una bona temporada sense substituts, però esperem que sigui a fi de bé i el nou tronc temàtic vingui acompanyat d’una major inversió en compra d’animació i producció pròpia, una actualització a fons de l’app i una nova estratègia per arribar a tots els seus públics, també als docents, un dels grans potencials prescriptors.
Els mestres podrien ser actors essencials en la difusió del contingut audiovisual del canal infantil català, fer valdre l’escampada de centres que tenim per tot el territori i que els personatges que apareixen a les pantalles facin acte de presència a les escoles, seria posar en valor un dels pocs avantatges competitius que l’audiovisual públic, l’únic que produeix en català, té envers els productes de la competència, sigui Netflix, Disney Channel, o qualsevol dels altres molts actors. Efectivament, es pot arribar a tots els infants del país mitjançant la presencialitat. Són moltes les idees que poden sorgir per intentar mesclar l’escola i l’audiovisual, i convido als possibles docents que puguin llegir aquestes línies, a pensar-ne i proposar-ne a xarxes perquè entre tots col·laborem en millorar la nova era del Super3 que s’albira.
Una de les primeres idees que em ve al cap és la de preparar materials didàctics curriculars, (continguts que legalment han de donar totes les escoles) per als professors (fitxes, activitats, plantilles de manualitats, etc.), mesclant-hi els productes propis i personatges corporatius del Super3 sobre els quals en controlis els drets d’explotació. Tenir preparat un portal amb programacions didàctiques base perquè els mestres en puguin beure, i on hi hagi tot de materials curriculars enllaçats en un repositori, faria que durant la preparació de les classes es disposés de material corporatiu seductor que matés dos ocells d’un tret: l’educatiu i l’audiovisual, ambdós amb rerefons lingüístic. El cost de preparar materials curriculars per tots els nivells és mínim comparat amb les despeses estratosfèriques que poden costar, posem pel cas, els drets de la recentment adquirida Copa Amèrica.
Una altra línia de treball en aquesta direcció seria que el gestor audiovisual s’acostés a les editorials dels llibres de text que empren el centres a partir de cicle inicial. A més, ajudar als mestres i tenir-los alineats també t’obre la porta a fer-los arribar materials corporatius com el cas d’èxit de La Revista dels Súpers o els còmics i cromos de Bola de Drac, enviant-los-els i fent-los servir de prescriptors. Res és gratis, és clar, però el retorn s’ho val.
També seria interessant fer valdre l’avantatge competitiu de la presencialitat mitjançant personatges disfressats i reproduïbles en diferentes escoles en paral·lel, que podrien fer acte de presència als centres mitjançant espectacles pensats per patis i classes. Pot semblar ridícul, però qui no recorda aquell moment d’interacció amb la Nets o amb el Buf gegant? Els sentiments i il·lusions dels infants d’avui són exactament els mateixos que els dels anys noranta, per molt que ara tinguin més pantalles, per tant, invertir en una estratègia de presència offline de personatges en els centres també em semblaria una bona manera de fer forat a la competència.
La possible presencialitat també podria tenir protagonisme a televisions, mòbils i tauletes, i retroalimentar l’impacte d’aquesta si es fessin formats de l’estil Foraster versió escoles de primària, o bé concursos i competicions -sanes- entre centres educatius seguint el rastre d’El Gran Dictat, i agafant com a referència de registre l’exitosa línia de continguts enregistrats in situ que segueix l’InfoK. La capacitat per produir programes propis que funcionen és prou alta, programes com Manduka funcionen la mar de bé, i produir-ne més encaixaria amb el hub audiovisual del qual parla el nou govern. Així i tot, quan parlem de produccions audiovisuals també hem de comptar amb tot el màrqueting associat que es necessita perquè aquestes no acabin arraconades a una cantonada d’internet, per això aprofitar a qui té contacte directe i constant amb el públic objectiu, els mestres, seria una excel·lentíssima via per visibilitzar continguts i rendibilitzar inversions audiovisuals.
En el pròxim i darrer article parlaré del darrer grup: els infants.
