Dimecres es votarà al Parlament la proposta de Pacte Fiscal que el President Artur Mas haurà de presentar a Mariano Rajoy, per a negociar. Tothom sap que és la darrera oportunitat que Catalunya ofereix a Espanya, abans de prendre el sender de l’estat propi. Per això, el president ha volgut que l’acord a Catalunya tingués una base sòlida i fos fruït d’un ampli consens. Les dades del CEO són contundents: un 76% dels catalans dóna suport a un pacte fiscal similar al concert econòmic. Alhora, un 51% ja opta per la independència. No són dades a la babalà. El president tindrà un ampli suport al seu darrera per intentar aconseguir tenir la clau i la caixa.
No obstant, el PSC – avui el primer partit de l’oposició, però molt dèbil, de només 28 diputats i en camí de convertir-se en la versió catalana del Partit Socialista Panhel·lènic – ja ha deixat clar que no votarà a favor d’una proposta de pacte fiscal que pretengui assolir el concert econòmic per a Catalunya. El mateix líder socialista, Pere Navarro, ha dit, a més, que el sistema vigent al País Basc i Navarra és quelcom “arcaic”. Suposem que el lehendankari socialista Patxi López no deu tenir massa interès en les reflexions històrico-fiscals del batlle Navarro.
Davant d’aquest negativa dels socialistes catalans, encoratgem al President Mas a tirar endavant i posar la màxima ambició en la proposta, donat-li suport, alhora, a impulsar la via sobiranista si aquest darrer intent pactista fracassa. És lògic i sensat que es busqui el major acord possible entre les forces catalanes per posar sobre la taula la reclamació del concert econòmic per a Catalunya, però també és lògica i sensata l’alerta de que la recerca d’un ampli acord no ens faci, com diria Jordi Carbonell traïdors i que no ens porti a posar-nos límits abans d’hora.
