Són setmanes complicades per a una regidora a l’oposició que es torna a presentar
com alcaldable a Matadepera: servidora. La feina com advocada de la que visc, les
reunions amb els companys de grup municipal a qualsevol hora, els actes de
precampanya, trucades, videoconferències, xarxes socials, formacions i encara algun
Ple… els dies es fan llargs i esgotadors. No es pensin pas que soc l’única. Ara mateix a
Catalunya hi ha molta gent com jo, donant-ho tot per presentar els seus projectes a la
ciutadania dels seus pobles o ciutats. És una feina de formigueta, que es veu poc però
que és immensa, no s’acaba mai i està mal vista. És que la política té molt mala fama,
tothom et pressuposa la voluntat d’enriquir-t’hi o de qualsevol cosa, aquests darrers
quaranta anys plens de corrupció han fet molt mal a la confiança en la política i els
polítics.
Concebo la política com la possibilitat de fer feliç o més feliç les persones, altra
cosa no tindria sentit, objectiu enorme però sempre reptador. La queixa és fàcil, el difícil
és aportar alternatives davant de qualsevol escenari i en això m’hi deixo les hores, molts
ens hi deixem les hores, mentre d’altres intenten ofegar la feina que fas, invisibilitzar-te.
La política és així, les persones i la societat en la que vivim també.
Anar al davant d’una llista, no vol dir res més que representes la voluntat del grup,
inclosa la teva, però no et fa ni més poderosa ni més especial, com per art de màgia; ben
al contrari, t’obliga a ser humil, les relacions humanes tenen moltes arestes i son ben
complexes. I som uns quants que seguim endavant, passi el que passi. En un món injust
com el nostre, tothom hauria de passar un temps servint els altres, s’aprèn molt, dels
altres i d’una mateixa.
Potser la lliga de la política local potser és de tercera, per dir-ho d’alguna manera,
però la proximitat, l’esforç, el talent, la il·lusió i el voluntarisme que hi ha en la política local
la fa més necessària i més digna que cap altra. Algú ha de reconèixer el mèrit de tants i
tantes que hi posen hores malgrat el menyspreu i els prejudicis: gràcies a tanta gent del
món local per l’esforç, sense vosaltres els nostres pobles i el món serien molt pitjors.
PD: Que tinguem sort i ens enxampi treballant!
