Des de fa uns anys visito anualment la ciutat catalanoparlant de Sardenya. M’agrada molt, es molt curiós sentir-los parlar com es deuria fer a tot el territori català fa tres-cents anys. Tinc molt bons amics a l’Alguer com ara Carlo Sechi, Enrico Loffredo, Joan Irranca, Antoni Martinelli, Carmelo Carboni del Gremi de Sant Aloy, Pascual Mellai, la Claudia Soggiu i la Pepa Molina i la seva família, els amics del Centre Excursionista de l’Alguer (Mauro Mulas i Irene Coghene …), Pino Tilloca i Nicolino Spiritu els cantants Lo Barber i Giancarlo Sanna, l’historiador Antonio Serra… i els qui comanden els arxius algueresos (el del bisbat Mn. Nugues i el de la ciutat amb Gianfranco Piras) que, per cert, són plens de vells i importants documents que expliquen la història comuna que –encara– ens agermana com el mateix poble que som.
Fa anys que gracies a aquests dos bons amics arxivers vaig descobrir que a les primeries del segle XVII la processó del Corpus algueresa era acompanyada per quasi la mateixa comparseria de la Patum: Diables amb Masses, Àliga, Gegant, Turcs i Cavallets…
En la seva primera visita a l’Alguer, Jaume Farguell, així ho explicava al ‘Periòdic de Cultura i Informació l’Alguer’ el juliol de 2004, en el seu article ‘De Queralt a Vallverd’, on entre d’altres coses deia: “Sovint a Vallverd la missa acaba amb el Virolai, els altars laterals, la Mare de Déu de Meritxell i la Montserrat acompanyen la Madona Algueresa.…El Capellà de Vallverd, mossèn Nughes, que diu misses en català i em declara conèixer els llibres de mossèn Ballarín […]”. Aquesta revista és l’única que es segueix publicant majoritàriament en català a l’Alguer sota l’empara de la degana de les entitats alguereses actuals, l’Obra Cultural de l’Alguer. Revista que per cert dirigeix també mossèn Nugues, ànima de quasi tot el que de cultura i catalanitat passa a l’Alguer.
A la Catedral algueresa una de les capelles del seu absis gòtic que té un altar dedicat a la Mare Déu de Montserrat, que fou portada amb motiu de la Festa del Retrobament de l’any 1960, s’ha restaurat curosament encara no fa dos anys. A l’església del Carme hi ha la ‘Geperudeta‘ de la ciutat de València, que és la Mare de déu dels Desemparats. Va ser donada a l’any 1963 per uns amics valencians de l’Alguer. També a l’Alguer hi ha una forta tradició de venerar la patrona de Barcelona la Mare de Déu de la Mercè la patrona de Barcelona la Mare de Déu de la Mercè…
La ciutat de l’Alguer, tan lluny i ara tant a prop gracies a RYANAIR i la Grimaldi apropa a algueresos i catalans (be i valencians, mallorquins i a tots els balears, a rossellonesos i a la Catalunya del Nord o andorrans). Crec que és una bona pensada de portar de Berga la imatge de la Mare de Deu de Queralt com proposa Farguell, com la que hi ha a la capella lateral que té a l’església de sant Miquel dels Sants del carrer de l’Escorial de Barcelona.
Però potser caldria ser més comprensius i en agraïment per l’acollida de la imatge berguedana s’hauria de pensar en instaurar l’advocació a la Mare de Déu de Vallverd a una de les nombroses esglésies de Berga; per fer aquí compartida la veneració de la seva imatge. Com deia la meva àvia de Berga de Mare de Déu només n’hi ha una el que son varies són les seves advocacions.
