Nomes falten quatre anys per commemorar el centenari de la coronació dela Marede Déu de Queralt. Els edificis de l’hostatgeria i el restaurant queraltins, propietat exclusiva de l’ajuntament de Berga, segueixen estan desballestats i sense poder fer el mínim servei per allò que els nostres avantpassats van construir-los. L’any 1974, quan era capellà custodi mossèn Ballarín i alcalde Joan Noguera, la parròquia i l’ajuntament de Berga varen decidir donar per conclòs el compromís de condomini que regia a Queralt entre aquestes dues institucions berguedanes. La propietat de Queralt al llarg del segle XIX havia estat molt cobejada per l’ajuntament i de mica en mica va anar inscrivint, primer la muntanya i després tots els edificis queraltins – inclosa l’església – com a bens municipals…. l’any 1921 l’ajuntament de Berga va enderrocar unes obres fetes pel capellà custodi i el Bisbe va tancar Queralt tres anys, fins a la signatura del condomini a l’any 1923. La “judialització” de Queralt, ve de lluny, no es pas ara una cosa nova, la sort és que abans era sempre l’ajuntament contra l’església – la parròquia – per anar-li arrabassant edificis… ara la cosa és molt diferent, i per sort l’església no hi ha entrat en cap conflicte. Ara la cosa està molt clara l’església i els seus annexes són del bisbat – parròquia de Berga, l’hostatgeria i el restaurant de l’ajuntament… i així va en aquets darrers 38 anys.
L’any 1916, el promotor de la coronació, el claretià berguedà Joan Postius, va remoure cel i terra , des de Madrid estant, on residia, per fer la festa més gran mai feta a Berga fins ara, va tenir visió de futur com ho demostra que també va fer i editar, la primera guia turística de Berga i comarca. El tot Catalunya va pujar a Berga l’any 1916, l’alcalde de Barcelona, diputats, bisbes… un ministre de Madrid i la Xata, infanta tieta de l’Alfons XII. L’any 1941, pel 25è aniversari Queralt estava trinxat, cremat i l’església – com totes les de Berga – havia estat destruïda, però malgrat tot es va fer una gran festassa. El 1966, el cinquantenari, en plena dictadura militar espanyola, la societat civil berguedana és va mobilitzar, van sortir juntes i comissions de veïns a totes les places i carrers berguedans per fer “coses” com garlandes i enramades arreu, llençols blancs amb orenetes a les finestres i balcons… El 1991, el 75è aniversari, amb les llibertats retrobades i amb autonomia catalana la festa va superar totes les expectatives previstes.
Queda molt poc temps, per fer que rutllin tots els edificis de Queralt propietat exclusiva de l’ajuntament berguedà. Mossèn Barniol, ha fet l’aggiornamento integral als edificis del bisbat, l’església quasi fa tant goig com era abans de la destrucció de 1936, la cova de santa Helena està perfecta… aquí si hagués d’enumerar totes les obres que ha fet l’actual capellà queralti, necessitaria pàgines i més pàgines, no acabaríem mai d’inventariar-les. Mai no hi havia hagut a Queralt un mossèn com Ramon Barniol que en tan poc temps hagués fet tan i tant per Queralt, i el bo del cas és que no para de treballar, gràcies mossèn Ramon.
