Abans d’ahir hi va haver escàndol perquè un tarat, en ser expulsat del Parlament de Catalunya per comportar-s’hi de manera simiesca, va marxar cridant “Viva España” i aixecant la pota a la manera feixista. Fins aleshores el que s’havia reprovat, a ell i als que l’acompanyaven, era la gran tabola que feien per aclamar cada intervenció de Ciutadans i PP ja que, justament, havien estat aquests darrers els que els havien convidat al Parlament.
És curiosa aquesta fixació que té l’espanyolisme per equiparar independentisme i nazisme. La darrera perla en aquest sentit ha estat la de l’Iceta, que ha dit que si ferm unes eleccions plebiscitàries això serà com l’alemanya del 1933, però si n’haguéssim de fer un llistat exhaustiu demà encara hi seríem. Dic que és “curiosa” perquè en tota mostra d’hispanitat desfermada sempre acaba sortint aquella pota garratibada i aquell pollastre onejant al vent, per més que s’entestin a dissimular.
Recordem que la més gran mostra de feixisme que ha viscut el Parlament de Catalunya fou la seva clausura després de la Guerra Civil. Un cop convertit en museu hi van arribar a onejar banderes nazis al costat de les espanyoles durant una exposició d’art alemany. Al marge d’això, podem trobar exemples molt més recents, sense voluntat de llistar-los tots, de la simbiosi entre feixisme i espanyolisme a casa nostra: Fa pocs dies hi ha hagut polèmica perquè en un balcó de Sabadell hi ha aparegut un catàleg sencer de banderes nazis. Entrevisten al personatge en qüestió i resulta que porta una gorra amb la bandera d’Espanya, quina casualitat. Espanya guanya l’Eurocopa l’any 2012 i a la Plaça d’Espanya de Barcelona apareixen individus amb simbologia nazi. El 12 d’octubre d’aquell mateix any, a la Plaça de Catalunya hi surten esvàstiques, àguiles i un doble d’en Jordi Cañas amb barret de legionari. El 6 de desembre, dia de la Constitució, un altre cop les esvàstiques a la Plaça de Catalunya celebrant la convivència i l’esperit de la transició. Durant la Diada de 2014 l’organització subvencionada Societat Civil Catalana va voler muntar un acte a Tarragona. D’aquell dia ens n’ha quedat una joia en forma de vídeo on hi apareix l’exdiputat de Ciutadans José Domingo pactant amb grups nazis que dissimulin el seu nazisme, cosa que tampoc ens ha d’estranyar massa si en la direcció de SCC hi són tolerats els feixistes de tota mena, com ara un tal Javier Barraycoa que va ser enxampat homenatjant la División Azul. Aquest 12 d’octubre a Barcelona, no només a Montjuïc es barrejaven les banderes nazis amb les espanyoles, sinó que a la Plaça Catalunya, a l’acte organitzat per SCC i secundat per partits amb representació parlamentària, s’hi cridava “Sieg Heil!”, “¡Artur Mas a la cámara de gas!” i s’hi exhibien banderes de la Falange.
La Llei de Godwin, obra de Mike Godwin, diu: “A mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es produeixi una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u”. Hi podríem a afegir, també, que “a mesura que l’espanyolisme s’exhibeix, la probabilitat que aparegui un símbol feixista tendeix a u”. Al cap i a la fi, és en nom d’Espanya que es tenen tics al braç i és en nom d’Espanya que es prohibeixen votacions. Una cosa porta a l’altra.
