El món de les idees del segle XXI.
Les idees no ens serviran de res si no les desarrollem i utilitzem. A treballar-les s’ha dit!.
Transformar , emprendre i per últim, si hi ha sort, innovar. No sempre s’aconsegueix, la innovació, a la primera, però no per això hem de deixar d’intentar-ho.
Per a mi la innovació és l’èxit de la idea, quan ja ha entrat dins d’un procés de transformació, sigui el que sigui, i tira endavant, ja s’hagi pensat per una micro, petita, o mitjana Empresa.
La gent estem esgotats, cansats de sentir dels nostres líders polítics que és necessària l’emprenedoria per poder treure el país endavant i sortir de la parauleta crisi (que em té més que avorrida, a vosaltres no?). Els deixem a banda? Pensem per nosaltres, pensem per la nostra família? Al final pensarem en un projecte individual que es transformarà en comú pel nostre País i la nostra qualitat de vida final. Siguem egoistes!, siguem líders de casa nostra.
Que diguin, que no s’equivoquen, però ho hem de fer per nosaltres. El convenciment ha de venir d’un mateix, no imposat, ni repetitiu. Entendre que el cansament que portem a sobre l’hem de superar per tirar endavant. Alguns projectes? Un projecte?, una il.lusió?, transformem? Que tenim amagat que pot fluir de mica en mica?
Fem-ho pràctic?. Tots ens coneixem, sabem el que dominem, el que voldríem ser , el que hauríem volgut ser… i si fem una llista? Una llista d’esperança….? (au va! no em vinguis amb històries, tampoc va) Una llista on hi hagi tot? els nostres punts febles, els forts, alguns que podem posar i alguns que fins i tot podríem deixar, i, els posem. Què sabem fer? Informació en tenim més que mai, utilitzem-la. Observació segur que no ens en falta i si en falta… nois, n’hi posem. La llista ja la tenim feta, queda el més difícil… treure`n profit. No treballarem en va.
Pensar, pensar, pensar, cap on tirar, com em trec un sobresou, com m’ho faig per no tenir que deixar l’anglès extraescolar de les nenes… quines capacitats tinc, com les utilitzo, qui em pot ajudar?. No es tracta de pensar en gran, una microempresa pot ajudar-nos, en molt, a tirar endavant.
No us desespereu, siusplau, no caieu en el…, no es pot fer res, ni en el tot està inventat. Queda queda, penseu, penseu, penseu. Sigueu forts a banda de tot. Segur que a cada família hi ha alguna cosa més forta que s’ha hagut de superar i ho heu fet! Tirem endavant, animem-nos tots. Queda per fer nois, queda per fer.
I com cada persona és un món i cada cap un misteri, a partir de la llisteta (que no és cap tonteria) poden sortir altres visions d’una vida que ens està ofegant, que no ens deixar respirar i que jo, almenys, no ho penso permetre.
