Raïssa i Jacques contrauen matrimoni l’any 1904. Assisteixen a les lliçons de Henri Bergson – fou un gran amic dels Maritain – qui començarà a donar-los més llum. En aquells i posteriors anys fan “grans amistats”: Rouault, Psicari, Desvallières, Bonhomme, Péguy – amb aquest solien discrepar, segons Raïssa, en alguns aspectes. Charles Péguy aportarà, abans de morir durant la Primera Guerra Mundial, interessants dades sobre els Maritain en “Cahiers de la Quinzaine”. El matrimoni Maritain coneix mentrestant el dominic Clérissac, qui els introduirà en la lectura i comprensió de Tomàs d’Aquino. També tracten Etiennne Gilson: el conegut filòsof tomista els animà a escriure cercant la inspiració en sant Tomàs. En el cercle d’amistats hi ha Jean Cocteau, de qui Raïssa escriurà – coneixent l’obra ‘La Màquina infernal’- escriurà: “Estic trastornada amb la peça de Jean Cocteau”…“És admirable! La seva obra és una de les millors que ha escrit; la més pura, la més humana, la més senzilla. L’autèntica tragèdia i la comparació que podem fer amb el Corolià, de la “Comédie Française”, és força curiós”. Amb el temps es feren amb Thomas Merton, Gabriela Mestral, Joan Baptista Montini – futur Pau VI -, el teòleg Garrigou-Lagrange i molts altres intel·lectuals. Però fou especialment Léon Bloy – padrí en llur bateig juntament amb Vera, la germana de Raïssa, a l’Església de Sant Joan Evangelista de Montmartre – el seu gran mentor, el model per entendre aspectes substancials de la vida cristiana. Fou ell qui més els influí, a partir del 1905, en el camí cap a la conversió. Bloy, d’aleshores ençà, va ésser l’íntim amic dels Maritain i l’instrument per ajudar-los a arribar a la fe, o sigui al port que buscaven des de feia tants anys. Léon els mostra la Vida Transcendent i la Veritat. Jacques Maritain descriu l’encontre i l’amistat amb Bloy amb aquesta frase: “Per a mi la vida es divideix en dues parts: la que precedeix i la que segueix a la trobada amb Léon Bloy. La lectura dels llibres de Bloy els impressionà. Ell els donà a llegir “La dona pobra” – del qual Raïssa comentà: “Vam llegir immediatament aquesta estranya novel·la, que no s’assemblava a cap altra novel·la. Per primera vegada ens trobem davant de la realitat del cristianisme”; i després llegiran també “El captaire ingrat” i “La salvació pels jueus” del mateix escriptor. Léon Bloy dedicarà aquesta última obra a Raïssa: “A Raïssa Maritain. Dedico aquestes pàgines escrites per a la glòria catòlica del Déu d’Abrahan, d’Isaac i de Jacob”. Els Maritain observen la vida personal i familiar de l’escriptor, el qual rondava o vivia en la misèria; copsen el seu profund humanisme i el seu zel per la puresa de doctrina; i, al final, se senten trasbalsats per la seva manera de viure i de defensar els valors cristians. En ell hi veuen encarnada l’entrega a Déu. Que bé ho expressa Bloy en una carta adreçada a una Raïssa dubtosa, com a resposta a unes paraules desesperançades en uns moments de dubte: “tot és un buscar i un no trobar”. Li respon Bloy: “Per què continuar buscant amiga meva? si ja ho ha trobat ! Com podria vostè estimar el que escric si no pensés i sentís el mateix que jo” !
A partir de la conversió, en la vida dels Maritain hi entren la lectura constant de la Sagrada Escriptura, l’estudi de la Patrística i del Magisteri de l’Església…la meditació dels místics i d’altres escriptors: Cassià, Benet de Núrsia, Caterina de Siena, Caterina de Gènova, Teresa de Jesús, Joan de la Creu, Francesc de Sales, Lluís Maria de Monfort, Teresa de Lisieux, Anna Caterina Emmerich, Charles de Foucault, i sobretot Sant Tomàs d’Aquino. Tots ells – juntament amb Bossuet – il·luminen l’esperit dels esposos Maritain, i així ho palesaran molts dels escrits.
A partir de la conversió, Raïssa es dedica sentimentalment i intel·lectualment al seu espòs. Tothom ha reconegut que el matrimoni Maritain tingué ‘un sol cos i una sola ànima’, no només com a esposos sinó especialment per aquella “santa amistat” que els proporcionà la Fe viscuda fins a les últimes conseqüències. La producció literària i filosòfica de Jacques i Raïssa sintetitzaran perfectament el que suposa harmonitzar aquestes dues ales que porten a la plenitud del coneixement humà de tota realitat: la ciència i la fe.
Per parlar-vos de Raïssa Maritain caldria estendre’ns moltíssim més. Ella ens deixà escrits, records i pensaments d’ordre espiritual, cultural, intel·lectual, musical, literari i artístic, que no podem separar dels de Jacques. He procurat donar una plena ullada espigolant entre les variades obres trobades, ací i allà, escrites originalment en francès. Els títols de les més conegudes els cito en català, prescindint de si s’han traduït o no al català o al castellà. Començo pels escrits autobiogràfics: “Les grans amistats (I)” – traduït fa anys per en Joan Carrera, el qui fou bisbe auxiliar de Barcelona – i “Les aventures de la gràcia (II)”, solament publicat a Sudamèrica en castellà. A continuació hi ha el “Diari de Raïssa”, donat a conèixer per Jacques Maritain, amb un preciós pròleg-advertència d’ell mateix explicant la seva composició. Altres obres són: “Sobre la vida d’oració”, “Litúrgia i contemplació” i “Situació de la poesia”, escrits per Jacques i Raïssa conjuntament. De Raïssa tenim: “Carta de nit. La vida rebuda”, “Història d’Abraham o les primeres edats de la consciència moral”, “Chagall o la consciència encantada”, “Notes sobre el Pater”, “Al príncep d’aquest món”, “En l’enfonsament de la roca”, “Sense tardança”, “Els dons de l’Esperit Sant” “La consciència moral i l’estat de la naturalesa”. També escrigué diversos apunts sobre Sant Tomàs d’Aquino i sobre altres sants.
Les “Œuvres complètes” de Jacques et de Raïssa Maritain – publicades per Éd. Saint Paul, l’any 1982 – abasten els treballs dels dos esposos. Recomano el pròleg i anotacions del Diari de Raïssa, traduït a moltes llengües. En altres escrits de Jacques, com són “Le Centenaire de Raïssa” i “Cahiers” i “Carnets de notes” – aquest últim certament un escrit autobiogràfic – ell parla del procés de la conversió d’ambdós. Naturalment tenim molts altres records esparsos en diversos escrits de Jacques Maritain.
Léon Bloy parlarà sovint del jove matrimoni en les seves obres: en els vuit volums de “El Meu Diari“ (1898-1917) i en les “Cartes als meus fillols, Jacques Maritain i Pieter van der Meer de Walcheren” (amb pròleg de Jacques Maritain). També en parla en les “Cartes de Léon Bloy a Verónica”.
De Raïssa, aquí a Catalunya, tenim alguna al·lusió en el pròleg de l’edició de “La sang del pobre i altres escrits” de Léon Bloy, Proa 2001. Bloy fou un escriptor visionari, profeta zelós, home rebel, independent, polemista arrauxat fins a la iracúndia. No li agradava la seva França i la omplia d’invectives; denunciava ardorosament defectes tant dels cristians aburgesats com els dels altres conciutadans laïcistes i liberals. Així es guanyà molts enemics en el món intel·lectual, però també atragué molts admiradors. Fou un apassionat defensor de les aparicions de la Mare de Déu, a la Salette durant el segle XIX.
Altres dades importants sobre Jacques, Raïssa les troben en algunes obres de l’escriptor Pieter van der Meer de Walcheren – influït per Bloy – convers i batejat adult l’any 1911 juntament amb la seva esposa Cristina, a l’església de Saint Medard. Pieter van der Meer ens parla de Raïssa en els seus nombrosos “Diaris”, publicats sota títols diversos. Entre els quals hi ha el “Diari d’un convertit. Nostàlgia de Déu”, on ell narra les relacions amb els Bloy i els Maritain, a part de la mort del seu fill sacerdot Pierre-León. També són d’interès “El Paradís blanc”(amb un pròleg de Jacques Maritain), i “Homes i Déu”,”L’hora de Déu” i “Els meus amics”, publicats en les dècades dels anys cinquanta i seixanta.
Continuarà…
