Temps… qui ens anava a dir que viuríem aquests complicats temps, que viuríem aquests moments amb situacions que ens posen a prova contínuament, rodejats de foscor que cal superar i anar lluitant sempre endavant.
Temps que fas que massa sovint m’aturi en els meus pensaments i m’envaeixin records antics, no sempre agradables, fent que sembli que el teu pas no hagi passat o que, de fet, jo hagi retrocedit i torni a estar en un temps pretèrit on creia en tot, on tot estava per fer i tot ho veia possible, carregat de somnis i il·lusions.
Temps… temps quan més et necessito, menys et tinc, quan més falta em fas és quan noto més la teva absència. La teva ironia, amic temps, es converteix en cinisme quan tens la capacitat d’allargar moments inoportuns, quan t’atures i ho deixes tot parat en situacions incomodes i contràriament, quan et fas fonedís amb rapidesa en aquells instants on convindria que restessis eternament.
Temps ets unidireccional i sempre avances endavant de manera inexorable, sense fer concessions, ens agradi o no, i no ens permets tornar enrere i corregir allò que no hem sabut fer bé, allò on ens hem equivocat. Permets que millorem un possible futur, que aprenem del passat per millorar-lo, però i si volem millorar el passat? I si volem esborrar una part de tu, del temps, de les nostres vides?
Ets voluble, t’agradi o no, i malgrat no permets manipulacions ni canvis si que ens deixes gaudir de lleus enganys o fer-nos trampes al solitari per ignorar o oblidar moments que voldríem no haver viscut però no entens que, a vegades, voldríem treure’t les piles, deixar-te sense bateria, pausar el nostre rellotge de vida i que hi hagués fets que mai haguessin passat i al mateix temps deixar-nos viure eternament pausats en aquells instants, situacions especials que tant han valgut la pena.
Temps passes i ens fas recordar el passat, més en moments crítics i fas que desconeixem el futur però que passaria si el cicle del temps de cop s’aturés? I si canviem la direcció i passem a recordar el futur i ser uns ignorants del passat?
Una línia del temps unidireccional però en direcció contrària on avancem cap al passat i abandonem el futur, de res ens serviria, de fet, apart de ser un títol interessant per una pel·lícula d’en James Bond: “Recordant el Futur”.
