Avui toca, i és de justícia, parlar del futur del FC Barcelona. Després de l’eliminació a Anfield davant el Liverpool, molts dubtes i discrepàncies s’han comentat al carrer, oficines, bars i cases.
La gestió d’un club no és fàcil, això ho sap tothom, i menys un club com el Barça. L’equip blaugrana ha seguit guanyant títols, cert, i els hem gaudit com sempre. Malgrat això, a mesura que van passant les temporades, veiem com el Barça deixar de “ser” el que era el Barça. No em refereixo només a nivell de joc (que també) sinó a nivell d’esperit de club, de filosofia, institucionalment, inclús de La Masia.
Penso que s’estan perdent uns valors identitaris que no es poden perdre i que a nivell esportiu depèn única i exclusivament d’un jugador, cosa que abans no passava, ja que un equip es complementa amb totes les seves peces i si en fallava una n’hi havia una altra que ho suplia.
Però el problema del Barça no ve justament de l’àmbit esportiu, sinó de la gestió, tant de vestidor com de club. La directiva de Bartomeu porta el club com una empresa privada, sense tenir en compte el que pensa el soci (comprovat a l’última assemblea) i fa i desfà el que vol. A més, en els temps polítics tan convulsos que vivim a Catalunya, el club s’ha desmarcat totalment del tema i ha claudicat davant aquesta situació amb indiferència.
Alguns diran que no s’han d’ajuntar esport amb política, cert, però recordem que el Barça és molt més que un club de futbol i, si no vols entrar en el tema, com a mínim has de defensar els interessos de país i sortir al pas de tota injúria cap al club, cosa que Bartomeu no ha fet pràcticament mai.
Aquesta setmana veiem com gran part del barcelonisme, socis i aficionats, demanaven canvis, no només a la banqueta, sinó també a la directiva. L’ex-president del Barça, Joan Laporta, va anunciar que si el club convoca eleccions aquest mateix estiu (cosa poc provable), ell s’hi tornarà a presentar, per recuperar aquell Barça que era imparable i que a més defensava el club i el seu país davant de qui fos.
Personalment, li dono tot el suport a Joan Laporta si finalment es torna a presentar. Penso que malgrat algunes de les gestions no van ser del tot productives o clares (cosa que espero que no torni a passar), és cert que va ser el president que va apostar per Guardiola, el Barça imparable, el que jugava com els àngels i, sobretot, el que defensava el club i el país davant de qui fos i on fos. Això ningú no li podrà tirar en cara mai, perquè una cosa que tenia Laporta és que sempre anava de cara, i això a vegades no agradava a tothom. És una cosa que es troba molt a faltar.
Si finalment hi ha eleccions a can Barça, també m’agradaria veure molts projectes per intentar netejar l’esperit del club que s’ha perdut o “embrutat” amb la directiva actual. Projectes que mirin pel Barça, pels nens de La Masia i sobretot pels socis i aficionats.
A nivell esportiu, personalment la gestió de Valverde no m’ha agradat gens, malgrat aconseguir títols: s’està perdent la identitat d’aquell Barça demolidor i cada cop depenem més de Messi, que no sempre pot estar jugant com un semideu. Ni gestió de plantilla, fixatges, canvis… Valverde passarà sense pena ni glòria per can Barça. Massa mal han fet les eliminacions de Roma i Liverpool, per tant, també aposto per un canvi a la banqueta.
Sobre jugadors, també cal una reestructuració important, sobretot pensant que ben aviat ens quedarem sense el pilar de l’equip. Toca formar un grup jove, de qualitat i amb projecció. Feina de la direcció esportiva, que tampoc ha estat la més encertada en els últims anys amb algun jugador.
S’ha d’apostar fort de nou per La Masia, donar oportunitats als joves i inculcar valors i esperit als més menuts. Recordem que la identitat del Barça de Guardiola era el planter i cap club del món ens podia fer ombra en aquest sentit, ni en cap altre.
Com a aficionat culer de tota la vida, ara mateix veig un club que només em representa per l’escut i els colors, i no vull això i no crec que ningú ho vulgui. La gent vol un club on s’hi vegi partícip, que defensi el club i la seva terra arreu i que torni a ser aquell Barça que meravellava al món i no permetia que l’etern rival augmentés el seu ego amb més títols.
Dit això, com a aficionat i culer, reclamo que es convoquin eleccions a la presidència del FC Barcelona al més aviat millor per poder començar ja la recuperació dels valors, identitat i sobretot, recuperar el que és el Barça per a tots i totes els que ens estimem aquest club.
