El debat polític que s’ha generat al voltant de la reforma de la Diagonal, que sembla més una qüestió personal entre grups polítics que no pas una qüestió cabdal per l’esdevenir més proper de la ciutat, i que tanmateix, encara que no ho sembli i malgrat no s’hagi anunciat gaire, és molt més que un confrontament polític.
L’avinguda Diagonal que serveix de porta d’entrada a Barcelona pels molts vehicles que cada dia venen de l’àrea metropolitana, és més que quatre arbres, un tramvia, un carril – bici i una parada d’autobús.
La reforma,la campanya publicitària de la qual, ha estat finançada per l’empresa que fabrica els tramvies -tal com assenyalava Quim Monzó el dia 21 d’abril-, que crida a gairebé un milió i mig de persones a les urnes és necessària però amb petits matisos. És cert que la Diagonal es satura de cotxes cada dia a les hores punta, però també és cert que si es desvia el trànsit cap a altres carrers de l’Eixample, aquests es col•lapsaran -tal i com defensen molts enginyers i especialistes en mobilitat- , amb la qual cosa es traslladarà el problema cap a altres zones de la ciutat, on encara serà més difícil de solucionar.
És cert també, que s’ha d’apostar pel transport públic en detriment del vehicle privat per raons de sostenibilitat i estalvi d’energia, però hi ha altres maneres de fer-ho possible. A més, cal unir amb transport públic els dos costats de l’avinguda per pode reduir el transit rodat, però per fer-ho possible calen una sèrie d’actuacions que res tenen a veure amb l’ampliació del recorregut del tramvia.
Si com ja s’ha dit, la diagonal és la porta d’entrada a Barcelona de vehicles de l’àrea metropolitana, no es pot apostar només per un transport públic que uneix Barcelona amb les ciutats immediatament més properes a ella –a no ser que es pretengui fer arribar el tramvia fins a Vilanova, Mataró o Manresa; cosa que seria pròpia d’alguna pel•lícula dels germans Marx. Cal, segons el meu parer, apostar per un transport públic que vagi soterrat i que vingui de més lluny. Es necessita doncs, per la gent que es desplaça de les comarques fins a Barcelona, una estació de tren sota l’avinguda, que feaci parada a la zona de Passeig de Gracia, el que permetria que, a partir d’aquest punt, la gent pogués agafar altres transports públics per arribar a la seva destinació final.Pel que fa a la mobilitat dins l’avinguda és cert que cal algun servei que la uneixi de dalt a baix; però el tramvia és inviable perquè hi ha zones en les quals, degut a l’amplada de l’avinguda, no hi té cabuda, a no ser, és clar, que aquesta es reformi i s’ampliï el carril destinat per aquest transport. A més que, com apuntava ahir l’ex-arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona Josep Anton Acebillo, el tramvia és un invent del segle XIX i de ciutats petites o mitjanes. Una bona solució seria doncs, una línea d’autobús que fes aquest recorregut, però hauria d’estar formada per una flota de vehicles sostenibles i no contaminants.
Menció a part es mereix el procés consultiu que va començar ahir. Tot plegat és molt rocambolesc. Començant per la notícia publicada a la premsa que assenyala que qualsevol persona que sàpiga el DNI i la data de naixement d’algun ciutadà de Barcelona pot votar, ja que no es necessita cap més altre dada per confirmar la teva identitat, passant pel fet de que ni l’Hereu va poder exercir el seu vot perquè el sistema informàtic es va quedar penjat, i acabant amb el fet de que encara avui, s’hi s’entra a la plana web de la consulta, la opció C no apareix publicitada enlloc. Aquesta manca de transparència de l’Ajuntament cap al ciutadà ocultant la opció C en tot moment, i per tant, manipulant el referèndum, una cosa més pròpia de països àrabs per civilitzar -que fa que ens hauria de fer plantejar-nos el fet de portar observadors estrangers que garanteixin el procés democràtic- , aquesta empresa de tramvies que vol l’ampliació de l’avinguda per vendre’ns uns tramvies que no li compra ningú, aquest alcalde poltronista que no té punyetera idea del que vol fer, que exigeix aportacions constructives pel projecte als que defensen la opció C -com si estar en contra de, volgués dir automàticament oferir solucions- , descartant doncs l’opció de defensar que l’avinguda es quedi tal i com està ara. I tot plegat, en el fons, sembla que es faci per ampliar la ruta turística aquella per avís jubilats que et porta a fer una volta per les grans obres de la ciutat, perquè es veu que el negoci se’ls hi ha quedat estancat i han d’oferir nous productes.
