Un dels cossos policials més criticats arreu són les unitats antiavalots que formen part de les forces policials, i Catalunya i Espanya no són una excepció. La baixa popularitat d’aquestes unitats han fet que la popularitat o confiança vers el cos policial del qual formen part hagi caigut dràsticament, i que les seves accions, contínuament discutides en l’àmbit de carrer, siguin motiu o de crítica o d’alabança segons el tarannà ideològic, en lloc de valorar si s’ha fet bé o no l’acció policial pertinent.
Actualment ens estem familiaritzant amb cert llenguatge policial respecte els antiavalots, conceptes com ‘tècnica del carrusel’, ‘projectil’, ‘primera defensa’, ‘dispositius acústics’ apareixen al telenotícies quan informen sobre actuacions policials antiavalots o quan escoltem a responsables policials fent servir aquests conceptes. Conceptes que van vinculats a un model policial concret conegut com a model de dispersió. La finalitat última d’aquesta tècnica, present arreu d’Europa i a molts llocs del món, és aconseguir la dispersió dels manifestants organitzats, per tal que deixin de causar aldarulls. Però concretament en el model alemany es va més enllà, i d’aquí que sigui particularment interessant.
A Catalunya tenim un sol cos, la Brigada Mòbil, coneguda com a BRIMO o Dragons, que s’encarrega de la gestió de masses i control d’antiavalots. A més, també hi ha els ARRO (Àrea Regional de Recursos Operatius), que s’encarreguen de donar suport a la comissaria que ho necessiti dins la mateixa regió policial. Això crea una situació on tenim un cos especialitzat i un que no, fent les mateixes tasques. És cert que els agents han de fer un curs a l’ISPC al respecte per poder actuar i formar part d’aquestes unitats, però també és cert que l’experiència en seguretat ciutadana és un grau.
Hi ha polítics de gran rellevància que demanen la dissolució del cos per errades procedimentals succeïdes durant les càrregues policials durant els dies dels disturbis de Plaça Urquinaona. Afegint que no és necessari que la Generalitat de Catalunya tingui un cos antidisturbis concret, sinó que la policia faci aquestes tasques quan siguin requerides. Així tens que no hi ha esperit corporatiu, ni tampoc tens una unitat especial al respecte. Però aquest és el camí fàcil per solucionar problemes estructurals.
És important saber gestionar multituds, perquè així evites que es produeixin actes criminals i/o vandàlics de manera més precisa, acotant qualsevol acció de la persona o grup de persones que realitzen la infracció. Per tant, què podria fer la Generalitat de Catalunya, amb les competències que té, si aquest model antiavalots actual genera rebuig. Doncs canviar el model, i el model alemany genera les suficients externalitats positives, i dins de les competències i recursos existents actualment, per tal de ser interessant.
En el model alemany hi ha la Bereitschaftspolizei –BEPO–, la policia de reserva, encarregada de funcions antiavalots, actua d’una manera concreta on l’objectiu no és només dissoldre la multitud, sinó també detenir els caps o instigadors d’accions delictives o vandàliques, a través de la Beweissicherungs-und Festnahmeeinheit –BFE–, les unitats especialitzades en la preservació de proves i arrest d’infractors. L’ús combinat d’aquestes unitats genera que s’evitin en molts casos danys a tercers o a persones que tot i estar involucrades en els aldarulls, les seves conductes no han sigut vandàliques o incíviques. Com més precisa sigui l’actuació policial en aquest àmbit, més correcte serà als ulls del ciutadà, perquè es transmet que la força s’exerceix correctament, i no de forma arbitrària o antireglamentària.
Per tant veiem que el model alemany és dual, mentre tens a la tradicional policia antiavalots BEPO, com aquí la BRIMO, seria necessari dotar-nos d’una BFE per tal de guanyar eficàcia i eficiència policial. I, per tant, donar-los el mateix equipament, però reglamentari al nostre marc, com seria:
– Vehicles.
– Vehicles amb ordinador, impressora i internet per tal d’identificar a les persones detingudes.
– Protecció balística.
– Roba ignífuga.
– Eines d’accions especials (mall, pota de cabra, tenalles…)
– Càmeres i/o altres aparells de gravació.
– Tonfa o bastó policial (No és reglamentari actualment a Espanya, s’hauria de modificar el reglament al respecte).
– Polvoritzador d’irritants.
– Auriculars.
– Armes de foc reglamentàries.
El model alemany demostra que una vegada es deté als instigadors o a aquells que donen ordres per tal que tercers facin els actes delictius o vandàlics, el grau d’intensitat de la manifestació torna a ser estable o tendeix a la dispersió. Així i tot, a vegades la BEPO intervé amb tancs d’aigua o mitjançant càrregues si així i tot segueix generant un potencial espiral violent. La BEPO com a tal també és un cos particular, perquè tal com informa el seu portal web de Renania del Nord-Westfalia, les seves tasques són: establir barreres tècniques, rebuig de barricades / barreres per a accions violentes i ús de canons d’aigua. Això vol dir que són un cos de contacte, i està preparat com a tal.
Com a conclusió, una millora i/o reforma dels cossos policials antiavalots, dotant-los d’una unitat especialitzada en identificació i preservació de proves, i replantejant les tàctiques de dispersió en profunditat, es podria concretar molt més l’acció policial i l’acció judicial sobre els responsables dels actes vandàlics o delictius que sorgeixin durant una gran concentració o un disturbi dins d’una concentració de masses. I en lloc de tenir un sol cos que ho fa tot, treballar per l’especialització de les brigades mòbils en les seves tasques, i de la seva branca de “BFE” en concretar les accions, per tal de guanyar experiència i precisió d’acció, reduint així l’aleatorietat que popularment es diu que tenen les seves accions avui.
