Em permeto opinar sobre el seu article referent a la votació de CiU de dijous passat i que conté una rèplica a l’opinió expressada en aquest mateix diari pel senyor Puigdomènech. Ho faig aquí perquè el text, per raons d’extensió, no me l’ha admès, com a comentari, el seu propi article. Deuen ser limitacions de la tècnica, o del pressupost també de El Matí Digital, seguint l’exemple general. I ho faig amb permís de l’al·ludit, naturalment:
1.- Votació: L’article replicat diu que es podia forçar una votació amb altres propostes, no que s’hagués de votar no. Si diem que les hem deixat aprovar perquè les demana Europa, per què al mateix temps les critiquem i diem que les canviarem?
2.- Europa demana un govern estable, rigorós, creïble que retalli despesa i estimuli riquesa i ingressos. Altres mesures en aquesta línea també s’entendrien.
3.- Les mesures adoptades són un pedàs que no resolen sinó que allarguen el problema.
4.- Influència: Nul·la perquè del Decret Llei no s’ha tocat ni una coma.
5.- Mercats: els mercats volen estabilitat i seguretat. I aquestes no hi seran mentre tinguem aquests governs (allà i aquí).
6.- Més mercats: Els mercats pugen i baixen i és políticament perillós emprar-los com a argument perquè poden acabar sent la falsa excusa per carregar-se l’autonomia catalana (de fet i de dret).
7.- Entrada al govern: Busqui vostè mateix per Google. Part del que he trobat jo de l’any 2007: “Duran aposta per entrar a Espanya. El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha assegurat que “defensaré fins al final” l’entrada de CiU al Govern espanyol. En aquest sentit, Duran remarca que “volem que CiU estigui a l’Executiu”. Josep Antoni Duran i Lleida, ha reiterat avui en una entrevista al diari El Periódico la seva defensa “fins al final” de l’entrada de CiU al govern espanyol. En el marc de la presentació del seu llibre “Entre una Espanya i l’altra”, el líder d’Unió va defensar la voluntat d’estar al govern espanyol com a primera passa per la “recuperació” de Convergència i Unió. Duran i Lleida va confirmar que defensarà “fins al final” la seva aposta per l’entrada de CiU al govern espanyol. Preguntat pel tema de l’autodeterminació al Parlament, que va suscitar una forta polèmica entre el govern, Esquerra i la mateixa federació de CiU, Duran va afirmar: “no sóc partidari d’un Estat català. Defenso el dret d’autodeterminació però no trobo convenient convocar un referèndum”. Miri les declaracions a l’escola d’estiu de UDC de 2007. I diversos articles i conferències.
8.- Entrada, previ pacte d’un programa: Si no és possible ara pactar unes mesures contra la crisi quan fa tanta falta, creu el senyor Puig que era possible l’any 2007 pactar tot un programa de govern CiU-PSOE i imposar el criteri minoritari, CiU, al de la majoria de la suposada coalició, PSOE? A vegades la bona fe d’alguns, per no dir un altre nom, és realment entendridora. Ni en economia ni en autonomia, malauradament, senyor Puig. Com ERC i IC al tripartit? L’experiència demostra que el pes del minoritari serveix per paralitzar l’acció de govern i no fer res quan no hi ha acord, no per fer el que un vol, o per quedar a mig camí, a disgust de tots. Si la resposta era i és que no és possible pactar programa o aplicar-lo sense problemes entre PSOE-CiU, per què en parlàvem tant de l’entrada al govern? Fem teoria política o l’apliquem? Si haguéssim entrat, per més programa que digui, ara no sap pas com patiríem!!
En tot cas no pretenc pas convèncer a ningú i segur que tant l’al·ludit com el mateix diari El Matí agraeixen la seva visió.
