Ressaca
Una sent, en ocasions, que està com Bill Murray en “Atrapat en el Temps”, aquella estupenda comèdia en la que el protagonista, un home de l’oratge d’una cadena de televisió, va a cobrir la notícia del “Dia de la Marmota” que, per ell, es converteix en un calvari perquè reviu un i altre cop la mateixa jornada de forma idèntica.
Aquesta sensació de déjà vu és la que he patit durant la campanya de les eleccions europees i, en aquesta ocasió, la ressaca electoral arriba al seu punt més àlgid amb la segona part de l’espectacle en la que malgrat l’index simptomàtic d’abstenció arriba l’hora de les valoracions i les comparacions amb els precedents d’anys anteriors.
Ni l’eix del be Amèrica-Europa que ens han venut des de les files socialistes ni tampoc l’anacrònic discurs de la dreta han arribat a mobilitzar a la població. Molts cops em pregunte quan ingenus deuen pensar que som els ciutadans per vendre’ns missatges explícitament dissenyats per obtenir vots. Potser s’imaginen que som uns babaus i només cal una mica de pa i circ per anar entretenint-nos.
Si, en efecte, el comportament de vot en les europees és una constant no sé quina raó evita que els polítics no reflexionen sobre aquest tema. El desencant és tan obvi que potser un dia la situació serà insostenible i s’arribe a un perillós punt sense retorn. Pagaria pena que els nostres polítics no deixaren oblidat aquest assumpte abans que siga massa tard.
Més enllà de l’ abstenció de la ciutadania em preocupa que l’arc cromàtic ideològic estiga cada cop més endinsat en el bipartidisme que ens ven a les voluntats dels grans corrents ideològics de la dreta i de l’esquerra i, d’altra banda, ens fa perdre la possibilitat de tenir una pluralitat continental que ens garanteixi més opcions sense tenir que malbaratar el vot cap al qui menys mal ho pot fer en compte de triar realment una opció que ens agrade.
I és que el concepte d’Europa queda massa lluny i, tot i que, les decisions que es prenen al Parlament Europeu ens afecten molt en passar aquests dies de ressaca el tema quedara en hibernació fins la pròxima campanya. Tot això em recorda la màxima periodística que dona prevalença a la noticia per proximitat. En aquesta línia, els esdeveniments que ocorren més enllà de l’entorn immediat poc a poc es dilueixen i aquell caliu que un dia va existir s’esvaeix com el fum d’una cigarreta.
