Anem a fer un experiment mental. Els humans percebem la realitat a partir dels nostres sentits: vista, oïda, tacte, olfacte i gust. Sovint, quan vivim una experiència inoblidable és perquè algun d’aquests s’estimula més de l’habitual, com per exemple quan ens tirem en paracaigudes, quan un paisatge ens deixa bocabadats o quan una simfonia ens avassalla. El mateix succeeix quan meditem, ja que l’atenció que prestem als nostres sentits augmenta. Recordem o oblidem experiències en funció del grau de consciència amb la qual les hem viscudes.
I l’experiment mental que us proposo és el següent: com podríem percebre la realitat si no tinguéssim cap sentit disponible? O encara més: com podríem tenir constància de la nostra consciència si no poguéssim rebre cap estímul de l’exterior? Aquesta pregunta només ens condueix a una única resposta possible: a partir del pensament.
Podríem citar la famosa frase de Descartes “si penso, existeixo” per resumir el raonament. És a dir que encara que no poguéssim veure, ni tocar, ni olorar, ni escoltar, ni tastar, podríem estar segurs de la nostra existència perquè seguiríem sent capaços de pensar. Ergo, “sé qui sóc perquè em reconec en el meu pensament.”
Però compliquem una mica més la cosa. Com podríem saber si una màquina és conscient de la seva existència? És molt probable que d’aquí a un futur els robots incorporin cervells similars als nostres, amb processos de pensament idèntics als que produïm. Al cap i a la fi, i per molt complexa que sigui, el nostre cervell no deixa de ser un òrgan que genera i interpreta informació pròpia i de l’entorn.
Així doncs, com podríem reconèixer si una màquina és conscient d’ella mateixa? La resposta es negativa. No ho sabríem. Només seríem capaços de treure conclusions a partir de la seva conducta. Per exemple, un exercici ràpid que ens serviria per discernir si una màquina és conscient o no és obligant-la a fer alguna cosa que posi en perill la seva integritat. Si no obeís les nostres ordres, voldria dir que és capaç d’interpretar que aquesta acció que l’estem obligant a fer atempta contra la seva existència.
I és que el problema de la consciència és el mateix per humans que per robots. Un només és capaç de saber que és conscient a partir d’un pensament propi, mai a partir dels altres. El fet d’escriure en un paper o en una pantalla d’ordinador “em dic Joan i sé que estic viu” no comporta una afirmació. El fet de registrar l’activitat cerebral d’un humà o d’un possible robot no implica saber que el subjecte en qüestió és conscient de la seva existència. La consciència d’un mateix només és accessible a partir d’un propi pensament. És per aquest motiu que per molt que obliguem una màquina a donar senyals de la seva existència, mai podrem saber posseeix consciència d’ella mateixa.
