Una incidència detectada al centre de control ferroviari d’Adif a primera hora del dijous 21 de maig d’enguany va provocar el col·lapse de les línies de Rodalies i Regionals de gairebé tot Catalunya. Segons fons autoritzades uns 80.000 usuaris han resultat afectats.
Un altre cop. Realment es pot qualificar de tragèdia o, si més no, de drama la situació de rodalies de Renfe. Hi ha moments que un creu que ja n’hi ha prou! . Cal millorar el servei i sobretot informar més i millor quan falla algun element de la xarxa de rodalies. No pot ser que ens acostumem a viure amb un ai al cor, que les persones ens trobem lesionades en el dret a la mobilitat i que la prestació del servei públic del transport en ocasions hagi desaparegut per complet. No cal dir que tot plegat està comportant un gran malestar a la població, des de fa massa anys. Es intolerable.
El problema de fons es saber què està passant realment, cosa que no s’acaba d’explicar. Passen els anys. Les explicacions dels tècnics no sovintegen i els polítics tinc la sensació que ja no saben què fer ni què dir. Aleshores, ningú assumeix la responsabilitat per la situació caòtica creada.
Sembla que això d’assumir una responsabilitat no vagi amb els nostres gestors públics. No volem que ens demanin perdó o disculpes, que també. Els ciutadans volem sobretot respecte, i en ocasions com la present, el respecte vol dir que hi ha situacions que no es poden mantenir. Prou!
Davant la insolvència i el descrèdit dels gestors dels afers públics, els ciutadans cada vegada creiem menys en els discursos i la propaganda. El caos de rodalies es, al meu parer, simptomàtic del moment en què viu la nostra societat: una desesperança gran perquè ningú assumeix la seva responsabilitat de veritat, les explicacions son sempre parcials, tot es veu en clau electoral, és a dir, sectària, partidista, i els ciutadans sembla que ens acostumem a viure dins el caos i la incertesa.
La situació es gravíssima, perquè el mal servei de rodalies de Renfe suposa un trencament de les infraestructures del país. Per tant, que deixin de jugar amb les persones, i per dignitat i honor, algú assumeixi les responsabilitats que pertoquen en qualsevol Estat de Dret i en una societat civilitzada. O si més no que algú ens digui per què no ho han de fer! Vet aquí un bon exemple d’una autèntica “nova política”.
