¿Com explica la ciència que un programa es mantingui quinze anys en antena, i encara més, en una cadena pública, i reunint a més d’un 10% de quota de pantalla? La pregunta podria ser el tema d’un dels programes de Redes de l’Eduard Punset. El cas és que ens trobem davant d’uns dels casos més paradigmàtics de permanència a la petita pantalla, en temps on els programes tenen posada la data de caducitat ràpidament.
Deia Jordi Hurtado, imitant precisament a Punset, en un vídeo de la web de RTVE que el cervell se l’ha d’alimentar, i si no l’uses, es perd. Precisament aquesta és la filosofia de Saber y Ganar (La 2), un concurs dels que no abunden pel què fa als coneixements: aquí no es pot presentar de la tieta fins el nen. Perquè ens entenguem, és l’antítesi de l’Ahora Caigo (Antena 3) i el concursant que participa està degudament preparat i rep descàrregues contínues de temes que si vols jugar des de casa, s’han de contestar amb Google o enciclopèdia a la mà, en moltes ocasions.
Es tracta doncs, d’un concurs cultural i que no obstant, aconsegueix enganxar. Per què? En primer lloc, perquè el ritme del programa és àgil, i això sempre és un punt a favor. Darrere d’això cal destacar la figura del presentador. SyG és dels espais que porten un segell personal tan fort, que sense ells, el programa quedaria reduït al no res. És el “seu” programa com diu la introducció: Saber y Ganar, un programa presentado por…Jordi Hurtado”. L’anchormen català irradia positivisme, mai sense afany de protagonisme, li dóna un to distès i desperta simpatia.
Tanmateix, hi ha altres al·licients que el fan atractiu. La veu en off de Juanjo Cardenal, adquireix importància perquè interpel·la amb el propi presentador. I l’lelement més important: els propis concursants i la seva permanència. Aquí l’espectador n’és còmplice. A mesura que avancen els programes, si el concursant va repetint, acaba generant un vincle inevitable amb l’espectador. Fins i tot acaba sent un membre més de la família. Això acaba generant cops de guió imprevisibles, com per exemple, el rap que va ballar el concursant Alberto després d’arribar als 100 programes.
Després de tants anys d’emissió, quelcom es pot preguntar fins quan seguirà en antena aquest programa. Doncs bé, considerant que es tracta d’un clàssic, sembla que pot tenir corda per molts anys més –no m’atreveixo a dir 15- aixpo si, sempre que l’audiència segueixi sent fidel i que no grinyoli cap dels elements que donen èxit al programa.
Píndoles
Banyes i notícies. Tornen els braus! L’arribada del nou govern ha comportat, curiosament, la modficació del manual d’estil de RTVE que prohibia l’emissió de les curses de braus, que es van deixar d’emetre-les al 2006, degut, suposadament a l’horari de protecció infantil. La primera cursa post-PSOE la podria resumir l’agència RTVE-EFE, si es confirma la voluntat de la fusió de l’agència per part del Govern. Els plans d’estalvi veurem quina repercussió té a l’hora d’acabar amb els professionals.
Fórmula L. Antonio Lobato és el fitxatge estrella per narrar les curses de Fórmula 1 d’Antena 3. El periodista ha aconseguit associar la seva imatge a la de la competició automobilística i s’ha fet imprescindible per a qualsevol cadena, que el veu com un valor segur. Les audiències a Catalunya però, diuen els espectadors prefereixen TV3, encapçalades per Josep Lluís Merlos i Francesc Rosés.
Ensurt. Maria Escario, presentadora dels esports del Telediario, ha fet públic al Twitter que ha patit un derramament cerebral, del que es recupera satisfacòriament. Des de Mitjans Propis li desitgem una ràpida recuperació a la periodista.
