Arribem a Cap d’Any amb el procés embarrancat, amb la sensació que en les pròximes setmanes ens ho juguem tota a cara o creu, que podem fer tard si no es desencalla ara i ennuegar-nos del tot.
Si es pretén que les eleccions plebiscitàries quedin despenjades de les eleccions municipals de maig i de les espanyoles de la tardor per evitar que el procés quedi aigualit, immers dins altres debats i trifulgues, aleshores a mitjans de gener s’hauria d’arribar a l’acord.
No hi ha gaires vies possibles, el camí és la independència. Les eleccions per continuar amb el procés cap un estat sobirà i lliure amb el plebiscit de la societat semblen l’únic següent pas possible en aquest tortuós i esperançador camí. Esperar fins el 2016, a final de legislatura, a més de refredar les expectatives i la il·lusió dels que van fer de l’11 de setembre una festa cívica exemplar i del 9N un desafiament democràtic directe a l’Estat espanyol, comportaria un efecte embrutidor, d’esvaïment, de falta de nitidesa en l’objectiu i en el missatge enviat a la comunitat internacional.
És inqüestionable que el fenomen de Podemos serà un element pertorbador en el procés a partir d’ara, que remourà de manera important les representacions polítiques al Parlament de Catalunya i, per tant, els equilibris entre forces sobiranistes i unionistes. El partit de Pablo Iglesias es presenta amb un discurs de poble i establishment, de febles i poderosos, tornant a la tronada cantarella de la dialèctica de classes. La seva extraordinària progressió pot explicar-se perquè denuncia realitats evidents, perquè la gent està desencantada, emprenyada i cansada amb el sistema, les institucions i els polítics, i perquè a Espanya sempre s’ha tendit al blanc o negre. Ara bé, com que a Catalunya som una mica més complexos i veiem la realitat amb varietat de colors, no està gens clar de quina manera i amb quina profunditat afectarà tot plegat. En qualsevol cas, els partits a favor de la sobirania hauran d’afanyar-se fer la feina.
Que tinguem tots una bona entrada d’any i no perdem la il·lusió i l’esperança.
