El conflicte espanyol, el de les dues Espanyes, és crònic i només la mediació catalana l’ha dissimulat, des del canvi de l’Antic Règim, just quan va succeir l’ocupació militar castellana de Catalunya.
La revolució industrial catalana havia de ser l’oportunitat per invertir el procés i permetre que Catalunya es refés. I no va ser possible tot i l’esforç català per redreçar la situació. La Guerra Civil després ho va acabar d’empitjorar. La dictadura espanyola es va beneficiar de l’expansió capitalista i el règim del 1978 s’han confirmat com una estafa col·lectiva.
Per tant, el conflicte espanyol, comparat amb les propostes constructives catalanes, roman cada dia més viu. I els responsables d’aquest conflicte espanyol, del tot aliè als catalans, són els socialistes. Els socialistes han construït un relat sobre la seva solució espanyola que no és realista en cap sentit: nega l’estat plurinacional i propaga la ideologia globalista.
L’escull en curs ho posarà en evidència: la impossible formació d’un govern després de les eleccions del 12 de maig a Catalunya. Els socialistes no tenen majoria, però fan com si en tinguessin. Salvador Illa critica l’acció independentista, però les seves propostes perpetuen el model de dominació espanyola sobre els Països Catalans.
Espanya és un projecte fracassat. Els catalans des de sempre s’han adonat que calia la seva reforma. I el reformisme, al final, s’ha convertit en rebuig espanyol per entendre que era una intromissió, lògica, en els afers castellans. I per això, les propostes socialistes s’han quedat en el terreny de l’engany i la propaganda.
Parlen del nou finançament, de defensar el català o d’augmentar les inversions en obres públiques de forma tan reiterada sense complir-ho que fa als socialistes gens creïbles. A Catalunya no són cap referent social i actuen com una elit per confondre les classes populars, moltes d’elles immigrades d’altres parts de l’estat espanyol.
L’amnistia també n’és un exemple. No suposa un progrés en termes nacionals. La motiven per “normalitzar la vida social catalana” diuen i per recuperar el sender de la convivència, recalquen. Tot plegat, per obviar el discurs militarista que defensen i per no explicar res de l’ocupació militar espanyola que pateix Catalunya.
El perfil personal i polític de Salvador Illa, com ha ressaltat sovint ERC, és el més contrari als interessos catalans. D’ençà que va ser ministre de sanitat de l’estat espanyol va quedar del tot palès. I prèviament, amb l’aplicació del 155 també. I encara molt abans, amb la seva proximitat ideològica amb els projectes del PP. De fet, com a candidat i també com a líder de l’oposició ha destacat per liquidar l’herència més normal de Pasqual Maragall, en favor del país i la seva gent.
Escau pensar, raonadament, que el bloqueig és imperatiu i que unes noves eleccions a Catalunya són del tot necessàries.
