La noticia de l’aparició de Santa Maria de Brians és recent. Aquesta imatge, molt senzilla, és obra dels presos que tenen fe i l’han dipositada en aquesta figura que ha estat feta a la presó de Brians 2 en el taller de manuals. L’artífex és Josep Fajardo, catòlic i cap d’aquest taller. A Fajardo se li va acudir fer aquesta Marededéu amb paper cartró i amb les poques teles que hi ha a la presó. La imatge, de mig metre d’alçada, porta un rosari beneït pel papa Francesc en una mà. A l’altre mà porta unes manilles obertes en un evident símbol de desig de llibertat. Al davant de la túnica de la imatge hi ha representada, dempeus, una reixa que evoca la presó. El bisbat de Sant Feliu ha beneït aquesta imatge.
Per analogia amb el seu significat religiós profund, la contemplació de Santa Maria de Brians, una figura commovedora de tan naïf, em va dur a molts quilòmetres de Brians, a la població maltesa de Paola. La llum d’aquell juny de 2013, fa doncs, deu anys, hi era africana com la calor que hi feia. Estem a punt d’endinsar-nos en un immens espai a dotze metres sota terra per visitar el famós hipogeu de Hal Saflieni, que l’any 1980 la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat. Descobert el 1902, aquest complex funerari s’estructura en tres nivells: el superior i més antic constitueix un lloc de sepultura (s’hi van trobar restes de fins a 7.000 persones); el nivell del mig recorda un temple megalític amb columnes i ornamentat amb espirals en roig i negre pintades al sostre, i té sales tan espectaculars com l’anomenada Oracle, on es poden escoltar les deformacions de les veus masculines, la qual cosa, curiosament, no es dóna amb les veus femenines. Va ser en aquesta sala on es va descobrir la Dama adormida, una figura de terracota de reduïdes dimensions l’original de la qual vam poder contemplar, admirats, al Museu Arqueològic de La Valletta, la capital de l’illa de Malta. En el tercer nivell hi ha més sepultures i diversos recintes on es guardava el gra.
La imatge de la Dama adormida és en realitat una Mater adormida. Les formes arrodonides de la bonica figura evoquen la maternitat en el seu descans, qui sap si després dels treballs del part. L’hipogeu on es retia culte a la Mater adormida té pel cap baix entre -3600 i 2500 anys. Des de l’alba de la nostra civilització mediterrània, doncs, que s’ha donat culte a una Mater. És molt profunda física, psíquica i espiritual la nostra relació amb la mare que ens ha donat la vida, i les Mater són la representació d’aquest esdeveniment còsmic, fundacional: «Sense nom, és l’origen del Cel i la Terra. Amb un nom, és la Mare de tots els éssers», es llegeix al Tao.
A Catalunya tenim moltes Marededéus de lloc: Montserrat, Núria, Vinyet, Foix, Queralt, etc., a la qual cal afegir ara aquesta modesta i humil figura de Santa Maria de Brians. La maternitat que s’hi representa és la universal pròpia de la devoció de l’Església Catòlica envers Maria, la mare de Jesús. En el seu simbolisme singular, Santa Maria de Brians convoca a una reflexió sobre la maternitat espiritual que aquesta Marededéu pot exercir en els presos creients que se l’han fet seva.
