He estat uns dies a Roma i he anat a la “via Monserrato” a veure, un cop més, l’església de Montserrat, o com diuen els romans, “Monserrato dei catalani”. Es va fundar en temps d’Alexandre VI, el 1495, unint dos hospitals per als pelegrins catalans pobres. Per aquell temps es va fundar també l’església de “Santiago de los españoles”, per als pelegrins castellans, a la piazza Navona, però es va clausurar i vendre i el 1807 aquella església dels castellans o espanyols es va traslladar a l’església de Montserrat, amb la qual es va unificar el 1807, amb el títol oficial de “Iglesia nacional de Santiago de los españoles y Montserrat”. Deu ser l’únic cas, en tota l’Església universal, que un sant passa al davant de la Mare de Déu, però és que calia escenificar la supremacia de Castella, o d’Espanya, sobre Catalunya.
L’evangeli del passat diumenge, XXIX durant l’any, diu que Jaume i Joan van demanar a Jesús que quan implantés el seu regne els col·loqués l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra, però el que Jaume mai no hauria gosat demanar és posar-se per davant de la Mare de Déu.
