George Tiller va ser assassinat a Kansas el propassat 31 de maig. Es guanyava la vida fent avortaments tardans, és a dir, que la criatura passava de cinc, sis mesos. N’havia fet més de 60.000. L’acusat per aquest crim, Scott Roeder, és un desequilibrat.
Aquí no s’ha fet gaire xivarri amb en Tiller. És estrany, perquè la llista de màrtirs i confessors progres és magra i, en fi, sempre estan disposats a fer una bona canonització. En Tiller semblava un excel·lent candidat per al santoral d’avantguarda. Però aquí no se li ha fet cap dol.
El problema és que estem en ple procés d’agitprop per a fer passar per bèstia grossa la reforma de la llei de l’avortament i en Tiller… no convé. Imagina-t’ho: una ciutat com Manresa plena de bressols de prematurs morts i un senyor picant-se el pit amb la ma i dient: “ho he fet jo, això”.
Però els arguments dels qui defensen en Tiller sí que es fan servir. Diuen: els avortaments tardans que feia en Tiller eren una necessitat “el 99’9% de les vegades… perquè si no la mare hagués mort o el nen hagués nascut severament deformat”. Això, per exemple, ho va dir Joy Behar, presentadora d’un show nocturn a la tele. I ella, com els nostres progres, ens vol fer plorar: “les dones amb una panxa de set mesos no van i diuen ‘mati aquest nen’. És tan malvat pensar això d’aquestes pobres dones espantades… Aquest metge [Tiller] les ajudava”.
El problema de tota aquesta gent –Behar, Aído, Jiménez…– és la realitat, la veritat. Al 2007, l’estat de Kansas, on Tiller treballava, va fer públic un informe on es diu que CAP ni un dels avortaments tardans fets a l’estat es van fer “per a prevenir la mort de la mare”.
Aquí es fa servir sempre el cas de violació per a justificar tots els altres. Doncs bé, com deia aquell, a Catalunya, el 2007, aquest motiu va ser al·legat en ZERO casos dels 21.976 avortaments. El 99% dels casos es justifica “per la salut de la mare”. Tu t’ho creus, 21.000 mares en perill de mort per un embaràs? Au va.
