Saura
Un polític abandona la primera línea política per tres circumstàncies. A conseqüència d’un acte de generositat, a causa d’un fracàs electoral o per la imposició del seus. En el primer cas acostuma a ser objecte d’elogis, es ressalten els actius de la seva trajectòria i es passa de llarg dels seus errors. És el mateix tractament que rep en cas de retirada per malaltia o defunció. Sön escassos els exemples en vida. El president Pujol en seria un cas a Catalunya. I Aznar, sense tanta crispació i el maleït 11 M, n’hauria estat un altre pels espanyols. O Blair pels britànics.
El fracàs electoral acostuma a ser el detonant principal de moltes de les retirades. Sense sortir dels àmbits territorials citats, Narcís Serra i Felipe González en són clars exemples. I Europa n’està farcida a tots nivells.
Finalment, les ganivetades a l’estil Brutus en són també un motiu. Com al Parlament anglès, els adversaris seuen davant teu però els enemics estan a l’aguait al teu costat. Exemples recents: Maragall i Carod.
Les decisions mai es prenen en estat pur i possiblement en tota retirada hi intervenen en part els factors esmentats. Ni que s’expressin mitjançant la prèvia por a un imminent fracàs electoral, el pressing dels companys de partit i les ganes d’enviar-ho tot a dida.
És d’agrair a Saura el seu gest. Ignoro en quina mesura han pesat aquests factors. Saura ha estat tractat en aquesta columna amb molta duresa. I se la mereix. Saura mig se’n va i no ha rebut cap elogi. No hi ha res a la seva mediocre trajectòria digne de destacar. Però ha tingut el coratge d’anunciar la seva sortida, i sigui per la por al fracàs, per la pressió dels seus, per un bri de generositat o perquè ha pactat el seu futur, ens sentim alleugerits de no haver de suportar més la seva agror, arrogància i ressentiment, de no haver d’escoltar la llisteta de tòpics ecoprogres arnats i de no patir més la seva política de salvar el món mentre ens mira amb el seu somriure forçat d’hiena passagana. Gràcies noi, i no cal que tornis. Donem una oportunitat, honesta, al seu futur successor. Herrera o Romeva estan cridats a recuperar el respecte polític que tant fàcilment Saura i Boada han malbaratat.
