Per parlar o escriure de política, i més encara si es tracta de política internacional -igual de fet que de qualsevol altra cosa- cal estar-hi ficat i saber-ne. Militar, per exemple, tenir contactes, anar esbrinant amunt i avall, escoltar l’un i l’altre, llegir molt i estudiar tot allò que no se sap. Si no, el que hi ha són tan sols sensacions, opinions sense cap base ferma. El meu cas és aquest, que parlo d’oïdes i no des del saber personal. No es va enlloc tan sols amb sensacions, i de cap manera no pots pretendre que et facin cas. Tot aquest conflicte d’Ucraïna, Crimea, Rússia, Putin. I l’article de Branchadell d’avui mateix, per exemple. I tants i tants d’altres. I és clar que intento llegir molta cosa i sento i escolto tantes persones que en parlen i miren d’explicar-ho. Però no sé si tampoc en saben res de veritat, els de les tertúlies, tan savis com pretenen aparèixer. Jo no en tinc cap experipencia, d’aquests llocs. No conec gens aquests països ni les llengües que s’hi parlen, no hi he estat mai, ni tampoc ningú que visqui entre nosaltres i sigui d’aquella procedència, no conec. Ara, hi ha una sensació que sí que em domina. No sé qui són els bons ni qui són els dolents. Segurament tampoc no es tracta d’això. ¿Oligarques d’una banda i de l’altra que durant un temps havien estat amics i ara, per la raó que sigui, han renyit? No ho sé. ¿Que els manifestatnts de Kiev eren convocats a canvi de 20€ per cap? Tampoc no ho sé. No tinc manera de saber-ho. La sensació que em domina, però, és que Putin fa por, inspira temor amb aquella mirada i aquells ulls que té. I el seu posat. Putin, ell tot sol, té atemorit, sembla, el mateix Obama. I de la UE, pobreta, més val que no en diguem res. No n’hi ha cap com Putin, a la UE, per fer-li front ni ombra. Expectació, per tant. Expectació en relació als efectes que aquest conflicte pugui tenir o deixar de tenir de cara al nostre futur fora d’Espanya on, tot recordant Gaziel ara que ha fet 50 anys de la seva mort, només hi ha aprofitats i fanàtics. Pecats, per cert, dels quals nosaltres no estem pas del tot deslliurats. I no sé si, seguint el mateix Gaziel, en tindrem prou tan sols amb fe, humilitat, sacrifici, lucidesa, esforç silenciós, continuïtat i una paciència infinita. Ho hem provat ja massa vegades tot això i no ha donat cap resultat. Sensacions, ja dic.
